La major part de les qüestions i controvèrsies que afecten a la humanitat resideixen en l’ús dubtós i incert de les paraules.
John Locke
Tothom es pot equivocar, jo el primer. Ara bé, he de dir que tinc el costum de pensar-ho molt quan escric alguna cosa al bloc, per tant penso que no és exigir massa que qui ho llegeix ho faci amb atenció.
Dic això perquè crec que amb el meu escrit anterior ha passat això, o potser és que no em vaig expresar bé (sobre tot pel comentari d'Albert al facebook)
.- Jo crec en la comarca de la Ribera d’Ebre i també crec que som pocs i mal avinguts. Aquest és un tema difícil perquè a nivell polític hi ha diferències difícils de llimar, encara que crec que moltes d’elles s’hauríen de deixar de banda moltes vegades. Quants cops haurem sentit allò de que aquest poble o aquell altre no es mereixen tal o qual cosa perquè el seu alcalde és d’un determinat color, sense pensar que a tots els pobles hi ha gent de tots colors? Això per a mi és falta de generositat.
.- Sóc soci del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre des dels seus inicis, participo en tot el que puc, penso que és la entitat més important de la comarca a nivell cultural i en els darrers anys ha rebut una empemta importantísima. Si s’ha de començar a cohesionar la comarca per algun lloc, penso que ha de ser per la cultura i en aquest sentit el CERE té un paper clau i molta feina a fer.
.- En el meu escrit anterior crec que queda clara la meva felicitació als barquers de Miravet: “Avui voldria felicitar-los per la seva mestria en el maneig de la barca, la seva saviesa d’homes de riu i per la Sirga d’Or, que els ha estat concedida pel CERE, en la categoria d’entitats, juntament a les dones de la Pauma de Rasquera, amb la categoria de persones.”
I que no questiono en cap moment la concessió de la Sirga d’Or, ni la demano per a la barca de Flix: “La barca de Miravet és mereix aquesta distinció, sense dubtar-ho”.
.- Del que em queixo és de la notícia que diu:
“El pas de barca de Miravet, l'únic de la seua tipologia que existeix al riu Ebre –funciona sense motor i utilitza només la força del corrent–, rebrà enguany el premi Sirga d'Or, atorgat pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a proposta del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.
Quan perfectament hagués pogut dir:
“Actualment a l’Ebre català queden dos pasos de barca, el de Flix i el de Miravet, aquest darrer, per conservar el funcionament ancestral - funciona sense motor i utilitza només la força del corrent–, rebrà enguany el premi Sirga d'Or, atorgat pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a proposta del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.”
Aquí hi ha la generositat de la que parlo, és una simple frase, però diu molt de com es pensa encara a la Ribera d’Ebre, en el primer es pensa en clau local i en l’altre es pensa en clau comarcal. És com si, per exemple, es concedís el premi al castell de Flix (únic de les seves característiques) i a la notícia no es digués res dels castells de Móra o Miravet.
A la comarca li faria molta falta aquesta gran virtut, la generositat d'intentar deixar enrere, per part de tothom, localismes tribals i centralismes carques i pensar que tots anem al mateix vaixell i que si anem més units les coses, totes les coses, segur que ens aniran millor.
Espero que potser m’hauré explicat millor i es llegirà això amb calma i detingudament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada