Bloc de Jaume: FITXA D'INCOACIÓ D'EXPEDIENT DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL Núm. 17, La Pedrera de la Boca-Bovera

dimecres, 19 de gener del 2011

FITXA D'INCOACIÓ D'EXPEDIENT DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL Núm. 17, La Pedrera de la Boca-Bovera

Núm. catàleg:

Identificador:

LA PEDRERA DE FLIX

Terme municipal:

FLIX

Comarca :

RIBERA D'EBRE

Coordenades UTM:

X=0295288; Y=4568895

Alçada snm:

Núm. jaciment IPAC:

13262

Codi de registre IPAC:

I013262

Règim jurídic:

Propietat particular/pública

Cronologia:

Medieval - Moderna

Tipus de jaciment:

Lloc d'explotació recursos naturals a cel obert.

Protecció:

Sense protecció

Referència cartogràfica:

1:50.000, Ribera d'Ebre-30, Ed. 2001. ICC.

1.5.000, Full 444 (250x133) Data vol: 1986. ICC.

Situació:

Terreny erm. Pedrera situada riba esquerra del riu Ebre, en el meandre que conforma el riu sobre l'actual població de Flix, a prop de la carretera que condueix a la Palma d'Ebre.

Descripció:

Pedrera de Boca Bovera-Riu de la Cana

La pedrera de Boca Bovera-Riu de la Cana, avui abandonada, presenta en un llarg tram, d'uns 300 m, traces i mostres d'aquesta explotació. Les parets de la pedrera mostren signes del procés d'extracció, com testimonis de l'execució de cunyes i perforacions. Els grans talls de pedra eren extrets progressivament dels diferents estrats horitzontals en els que es presenta el subsòl. L'extracció de pedres desbastades es localitzen al llarg de la riba, algunes en un estat avançat de preparació. L'explotació devia ocupar una superfície més important; avui l'àrea conservada és l'únic testimoni d'aquesta activitat constructiva.

Tot i que l'explotació d'aquesta pedra té uns orígens coneguts documentalment des d'època baix medieval, les seves qualitats i característiques fan probable que és trobés en producció en època clàssica.

Els documents històrics fan menció especialment a l'extracció d'aquesta pedra per a la construcció de la seu catedralícia de Tortosa; concretament de l'inici de les obres de l'edifici gòtic. L'any 1376-77 es paga només a tres piquers que treballen a Flix tallant pedres 15 dies, en total més de 300 pedres i quatre dotzenes de peces grans. Aquests materials van ser utilitzats en la construcció de les capelles de les darreries del segle XIV. L'any 1584 de les pedreres de Flix van sortir les pedres principals per realitzar la portalada de l'església de Sant Domènech de Tortosa, segons es desprèn dels pagaments a Joan d'Arbeca, picapedrer de Flix.

Proposta d'afectació del BCIL

(parcel·les del cadastre):

Parcel·la 343 del polígon 12. Parcel·la 9001 del polígon 1.

Bibliografia:

ALMUNIA BALADA, V., L'obra de la Seu de Tortosa: 1345-1441. Tortosa: Publicacions de l'Institut d'Estudis Dertonenses,3, 1991.

Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003.

GARCÍA HINAREJOS, D., Martin García de Mendoza y la arquitectura del renacimiento en la diócesis de Tortosa (1581-1615), Tortosa: Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre, 2000.