dissabte, 22 de gener de 2011

Per Sant Antoni, un pas de dimoni.

Dit d'una altra forma, cada dia un minut més de llum de Nadal a Sant Antoni i a partir d'ara dos minuts, un pel matí i l'altre per la tarde.

Brota la Freixa de la plaça, broten els rosers de casa i alguns ametllers, tímidament. Brota l’esperança.






Antigament, quan arribava l’hivern i la natura es moria, els hómens passaven por, molta por, encara que a nantres ens sembli estrany.
Demanaven als déus que tornessin la llum i els dies llargs i, entre d’altres coses, encenien grans fogueres. Cada any se’n sortien i els déus se'ls escoltaven, la natura renaixia.
Alguna cosa d’allò encara queda dins nostre, o al menys dins meu, perquè al veure els primers brots de vida, encara m’emociono, any rere any.
Us poso ara dos fotos que reflexen una mica aquesta esperança dels homes i les dones en el futur, o no és això plantar arbres? Els que coneixeu el lloc i sabeu com està ara ho entendreu millor, els que no, doncs aneu-hi, perquè val la pena.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Senyor Masip com sempre a nesta hora torno a passejar pel parque de les casetes. Sorpressa netejen el parque cuatre persones. I veuen la balla trencada es dediquen a agafar les fustes i no tenen collons d'arreglaru. Un cop més l'encarregat es increible quines instruccions els hi han donat, passeyar!!!!!!!!!!!!!!!

Jaume Masip Llop ha dit...

Sr. Anònim, si us plau, faci servir els canals adients per a presentar les seves legítimes queixes (vagi a l'ajuntament i presenti una instància, per a que quedi constància de la seva queixa).
Només recordar-li que la brigada depén d'un altre regidor, jo, encara que m'encarrego dels parcs i jardins, el personal pertany a la brigada, per tant no estan sota la meva responsabilitat.
Salut