BCIL's (béns culturals d'interès local) de Flix, 1.

Finalment, desprès d’un llarg procès, el Consell Comarcal de la ribera d’Ebre, que és qui té competències en municipis de menys de 5000 hab., ha acordat la declaració de diversos Béns Culturals d’Interès Local (BCIL’s) a proposta de l’ajuntament de Flix i mitjançant un dossier redactat per Pere Rams, arqueòleg i llicenciat en història i Josep M. Sunyé, arqueòleg i llicenciat en geografia i història, supervisat per Frederic Cervelló, llicenciat en història i graduat superior en arqueologia clàssica, sobre un recull dels elements i de les seves característiques, fet per Jaume Masip, i l’Associació La Cana, amb una ampla bibliografia com es veurà.

El motiu d’aquesta declaració ha estat dotar de protecció alguns elements del patrimoni històric de Flix que no en tenien i ampliar-la en altres casos com, per exemple, els elements que ja formaven part del catàleg de la Generalitat.

Cal recordar que s’ha fet sobre aquells més importants i també sobre els que ho necessitaven amb més urgència, això vol dir que no estan declarats BCIL’s tots els elements de patrimoni històric de Flix i que caldrà preparar una segona fase.

En aquesta i properes entrades aniré posant les fitxes de cada element per a un millor coneixement, per part de tothom, d’una part molt important del nostre patrimoni.

El catàleg dels jaciments arqueològics de Flix (ribera d'ebre), en aquesta primera fase, consta d'un total de 23 fitxes corresponents als bens patrimonials següents:

Núm. catàleg	Jaciment
01	CASTELL NOU DE FLIX
02	SEPULCRE DE SEBES
03	LA TEULERIA
04	VALLFENOSA
05	MASOS DE FLIX (I)
06	MASOS DE FLIX (II)
07	SITGES DEL CALVARI
08	MOLÍ D'ORIOL
09	CASTELLONS (I)
10	CASTELLONS (II)
11	CASTELLONS (III)
12	CASTELLONS (IV)
13	BARRANC DEL MOSSELLÓ (I)
14	BARRANC DEL MOSSELLÓ (II)
15	SEBES (I)
16	SEBES (II)
17	LA PEDRERA DE FLIX
18	MURALLA DE FLIX: Carrer Amassadora
19	MURALLA DE FLIX: Embarcador, Club Nàutic
20	MURALLA DE FLIX: Carrer Sant Jordi
21	MURALLA DE FLIX: Carrer Montserrat
22	MURALLA DE FLIX: Plaça de Ripoll Fortunyo
23	MURALLA DE FLIX: Avgda Barcelona / Carrer del Molí

   

FITXA D'INCOACIÓ D'EXPEDIENT DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL núm. 1, Castell nou.

Núm. catàleg:

01

Identificador:

CASTELL NOU DE FLIX

Terme municipal:

FLIX

Comarca :

RIBERA D'EBRE

Coordenades UTM:

X=0295242; Y=4568248

Alçada snm:

122

Núm. jaciment IPAC:

5915

Codi de registre IPAC:

I04648

Règim jurídic:

Propietat municipal. BCIN codi R-51-6628

Cronologia:

Romana alt imperial– Segle XIX

Protecció:

El 24 de febrer de 1989 l'Ajuntament de Flix va comunicar la declaració de BCIL del Castell Nou de Flix. El Departament de Cultura resolgué que el decret de 22 d'abril de 1949 sobre protecció de castells establia normes de protecció de l'arquitectura militar sense especificar-ne la declaració monumental i què a instàncies de la Generalitat s'havia fet una revisió del llistat d'aquests monuments i es va aconseguir que el Ministeri de Cultura els acceptes i registres com BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) codi R-51-6628.

Tipus de jaciment:

Assentament militar: castell

Referència cartogràfica:

Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya, 1: 5.000, Flix, 444-2-5 (250-133).

Situació:

El castell de Flix es troba al capdamunt d'un turó situat en el meandre que fa el riu Ebre a l'alçada del nucli urbà, a la riba dreta. Es tracta d'un promontori al nord-est de Flix, ocupat pel castell en el cim i el cementiri a la vessant sud. S'accedeix des de Flix pel carrer que condueix al cementiri, situat a la vessant oest del turó, i seguint el camí que puja fins el cim.

Descripció:

Vestigis d'època romana E. Morera (1908-1918) probablement basant-se en les troballes de ceràmica romana en aquesta zona, suggereix que sota l'estructura del castell, s'hi trobarien vestigis d'època romana. M. Genera (1982) esmenta només la troballa d'un fragment de TSG (motllura de la forma Drag. 15/17 o 30) en la zona compresa entre el cementiri, el castell i un circuit de moto-cross. Alaminos, Ojuel i Revilla (1987), durant la realització de la Carta Arqueològica, prospectaren la zona entre el castell i el cementiri, ocupada per bancals sense poder documentar evidències arqueològiques anteriors a la construcció del castell. Aquesta darrera circumstància també s'ha verificat durant les prospeccions del 2003. En canvi si que s’han trobat vestigis en una zona propera al riu. El castell nou Fortificació d'època carlina, encara que diversos autors sostenen que fou construït damunt d'un far o talaia ibèrica. Al mateix turó està documentada —en un plànol de l'enginyer francès Beaulleu, realitzar durant la Guerra dels Segadors (1642-1650)— l'existència d'una ermita dedicada a Sant Tomàs, dada confirmada en el Capbreu de Flix de 1624 (Arxiu Històric de Barcelona, Baronies C-XII-6). El castell carlista de Flix és una bella fortificació emmurallada amb una torre de planta circular, d'ample diàmetre, atalussada i força baixa, que correspon al tipus de fort de Vauban construida damunt d'una altra de les tres que formen part de la primera fase del castell. La denominació de Castell Nou era per distingir-lo de la gran fortalesa sarraïna —de la que restem trams de muralles—, destruïda durant la Guerra de Successió (s. XVIII). El Castell Nou fou construït el 1837, en el decurs de la primera carlinada, a instàncies del comte de Morella, Ramon Cabrera, que l'emprà per protegir la dreta de l'Ebre durant la guerra, i la seva ubicació estratègica li donà una gran seguretat. En ell es va protegir quan, camí de l'exili el 2 de juny de 1840, retirant-se va creuar el riu amb l'exercit. Durant la tercera carlinada fou restaurat, concretament el 1872 i 1873. Les peces d'artilleria garantiren el pas del riu de l'Infant Alfons de Borbó, el 25 de maig de 1874. La fortalesa fou un enclau carlí molt sòlid i no caigué fins finalitzades les hostilitats, després de ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, el 19 de juny de 1875, quan s'hi instal·lar una guarnició liberal fins el 28 de juny de 1876.

Proposta d'afectació del BCIL (parcel·les del cadastre):

La proposta de declaració de BCIL, no afecta al castell pròpiament, que ja és BCIN, si no a l'entorn on s'han documentat vestigis d'època romana. Les parcel·les afectades són: 171, 255, 9003, 159, 160, 161 i 170 del polígon 1

Bibliografia:

Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003. GENERA, M. Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre, a Fonaments, 3, Barcelona, 1982, pp. 62. GENERA, M. L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Coop. Graf. Dertosense, Tortosa, 1991, pp. 27. MORERA LLAURADO, E., Província de Tarragona, a Geografia general de Catalunya (Dir. F. Carreras Candi), Ed. Martín, Barcelona, 1908-18. SÁNCHEZ CERVELLÓ, J., Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco. Flor del Vent Edicions, 2001. SÁNCHEZ CERVELLÓ, J. i VISA RIBERA, F., La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix: La Veu de Flix, 1994.