Sant Jordi.

(foto de Aïda Massip Castellví, Sant Jordi 2009)

No cal explicar la celebració d’aquest dia a Catalunya perquè és prou coneguda, només voldria explicar algunes coses sobre aquest personatge que em semblen interessants.

El testimoni sobre el culte d’aquest sant, a partir del segle IV, és impressionant i està estès a tot el món occidental en diferents variants, amés és patró de gran part dels països d’Europa, des de Portugal fins a Rússia. Als països catalans es celebra des de l’any 1343 a València, el 1407 a les Illes i el 1427 al Principat. A Catalunya es creu que és originari de Montblanc, per la llegenda del drac i la donzella, encara que de llegendes semblants n’hi ha en molts altres llocs.

Etimològicament vol dir “l’home de la terra” (geo = terra / ergom = obra, el que treballa la terra, pagès) en àrab significa “verd” i al personatge l’anomenen “el verd”.

Molts investigadors, sobre tot jesuïtes, han negat l’existència d’aquest sant que va participar en tantes batalles i que va matar el drac a la ciutat ducal de Montblanc, altres diuen que la solemnitat d’aquesta festa prové d’una primitiva deïtat agrària que presidia el pas d l’hivern a l'estiu, el gloriós renaixement de la natura. Certament, a la vella Europa, Sant Jordi havia estat venerat com patró del blat i dels cereals en general. Aquesta tradició fou esborrada per l’empenta cavalleresca de l’esvelta i daurada tradició bizantina. De tota manera, hi ha moltes tradicions lligades a les antigues creences relacionades en aquest moment en que els arbres fruiters estan en el millor moment de floriment.

Castellà: Jorge.

Gallec: Xurxo, Sanjurjo.

Basc: Gorka.

Francès: Georges.

Grec: Giorgios.

Anglès: George.

Italià: Giorgio.

Alemany: Gerog, Jörge, Jürgen.

Rus: Iuri.

Àrab: Khidhr.