dimecres, 29 de febrer del 2012

Què, qui, com del 29 de febrer (any de traspàs).


Des de sempre els humans hem tingut la necessitat de trobar un sistema per mesurar el temps. Totes les civilitzacions han creat calendaris en funció dels cicles naturals del sol i de la lluna per poder organitzar de forma pràctica el treball, el lleure, les festes i les commemoracions.
La paraula “calendari” prové  etimològicament del mot “calendas” que designava el primer dia del mes entre els romans.
Els calendaris anuals més antics, com els babilonis, egipcis o xinesos eren lunars, els actuals musulmà i jueu també ho son. El nostre calendari actual és solar i te com a base el calendari romà que amb diverses reformes ha esdevingut el que actualment utilitzem, inicialment el formaven 10 mesos:
 Martius, Aprilis, Maius, Junious, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December.
Al segle VIII a. c. Numa Pompili va ajustar l’any al cicle solar afegint al final els mesos de Januarius i Februarius. Per recuperar el retard solar, s’afegia un mes de 22 o 23 dies cada dos anys, amb el nom de Mercedarius i s’intercalava entre el 23 i 24 de febrer.
Fins l’any 153 a. c. l’any començava al març, Juli Cèsar l’any 46 a. c. va reformar el calendari, malgrat tot els romans van continuar dividint els mesos en funció de les fases lunars i amb setmanes de set dies o planetes. Per ajustar-ho s’afegia un dia suplementari cada quatre anys el 24 de febrer, això no es feia a final de mes com ara sinó que es repetia el dia 24, com que en el calendari julià el dia 24 de febrer era el dia “sextum” anterior a les calendes de març, el nou dia repetit s’anomenà “bis sextum” (sisè dia repetit), aquesta paraula és l’origen  del nom bixest (bisiesto en castellà), o any de traspàs, que ara designa el nom sencer de l’any de 366 dies.
Van dedicar el setè mes (quintilis) a Juli Cèsar i mes tard el vuitè (sextilis) a Octavi August i considerant que no se li podia dedicar un mes amb menys dies van prendre un altre dia del mes de febrer, per tant juliol i agost tenen 31 dies.
.- Primitiu: Anys de 340 dies dividits en 10 mesos lunars, 4 mesos de 31 dies i 6 de 30
.- Reforma de Numa Pompili: Anys de 355 dies dividits en 12 mesos, 4 de 31 dies, 7 de            29 i 1 de 28.
.- Reforma de Juli Cèsar: Anys de 365 dies dividits en 12 mesos, alternant de 30 i de 31 dies i el febrer que sempre en tenia 29.

A partir del segle IV, ja amb el cristianisme com a religió oficial del imperi, els noms pagans del dissabte i diumenge foren substituïts pels de sabbatum (derivat del sabat jueu) i dies dominica (dia del senyor
El calendari julià tenia una mitjana lleugerament superior a l’any solar, generant una diferència de 3 dies cada 400 anys. A petició del concili de Trento l’any 1582, el papa Gregori XIII va impulsar la darrera reforma, que va acabar de configurar el calendari actual i la va aplicar des del naixement de crist, quan comença a comptar el nostre temps. Al segle XVI l’avenç sobre el calendari solar era de 10 dies, per tal d’ajustar-lo es van eliminar 10 dies de l’any 1582, així el 5 d’octubre va passar a ser el 15 d’octubre. A més va canviar la llei de l’any de traspàs per acabar d’ajustar-ho i amb el nou càlcul l’error que es produeix és de 1 dia 4 hores i 48 minuts cada 4000 anys.