divendres, 30 de gener del 2015

La Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda.

El mes de febrer comença amb aquestes tres festivitats que estan molt arrelades a les nostres terres.



La Candelera, 2 de febrer, és la que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496 que va introduïr la festa com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que es celebraven per aquestes dates.

La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.

És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia que també s’utilitzaven després per a l’extremaunció.

El 2 de febrer és al punt mig exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". 

També arriben les primeres cigonyes, encara que a Flix ja fa dies que han arribat, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap.





Sant Blai, 3 de febrer, va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat. La seva santedat es va manifestar en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó; per això és considerat l'advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixés un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraïment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs sense poder menjar.

El seu culte es va estendre per Europa als segles XI i XII, essent un dels Catorze Sants Auxiliadors. Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu "San Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

Com a la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l'hivern: "Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut".









Imatge de Santa Agueda de l'església de Flix


Santa Àgueda, cada 5 de febrer moltes poblacions celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones. La festa prové de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Durant aquestes festes, les dones gaudien de plena llibertat i se les hi concedia el dret de prendre iniciatives sexuals o agressions envers els homes, que quedaven exclosos dels festeigs. En el marc d'aquestes celebracions, les dones assumien els papers dels homes i a l'inrevés, un costum d'inversió dels rols socials que ha perviscut entre nosaltres.

La festivitat de Santa Àgueda es celebra en diferents indrets de la geografia catalana, a la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda amb el nom de Agda i la festa de les dones gaudeix de plena vitalitat a poblacions tan diverses com Ascó, Flix, Ginestar, la Palma d'Ebre, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Arnes, Bot, la Fatarella, el Masroig, etc. I sobre tot a Riba-roja d’Ebre on, l'any 2007, va ser declarada Festa d'Interès Comarcal de la Ribera d'Ebre. 

Tot i que a cada localitat la festa presenta la seva peculiaritat, l'element comú és que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es poden trobar governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores inclòs), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc. 

Destaquen també el balls de la jota amb les dones vestides amb mantons, i la venda de les "mamelletes" de Santa Àgueda, uns pastissets que s’elaboren per aquestes dates. De fet, segons la tradició, a Àgueda li van arrencar els pits amb unes tenalles i se la invocava per evitar el mal de pits i per tenir llet quan la dona ha d’alletar els fills. 

El 5 de febrer també era tradició que les dones es posessin alfàbrega seca (i les seves llavors) als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, aquest era el millor moment per sembrar les llavors d'aquesta planta: "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada". 






Fotografia de grup de les Dacteres de Flix, durant la festa de Santa Àgueda de 2013.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

????????????????????????? Però, què és això???????????????

Jaume Masip Llop ha dit...

??????????????????????????????? Però, i vosté quí és???????????????????????????????????????????