ELS MARGES VELLS. Són l’arqueologia del camp. Són els
testimonis de la vellúria dels conreus. Molts marges d’aquests haurien de ser
declarats monuments nacionals, per tal que tinguessin una protecció eficaç
contra les mans impies dels bàrbars destructors. Qui no estima els marges
vells, no estima la terra, ni sent la poesia rural, ni comprèn l’esperit del
paisatge
Antoni Rovira i Virgili, TEATRE DE LA NATURA
A Flix, a Sebes, encara hi ha prou gent amb sensibilitat per a recuperar les espones, que són testimoni de la vida dels nostres avantpassats. Ben a prop del Mas del Director podeu apreciar la feina, ben feta, de reconstrucció i consolidació de les seues espones, la meua més sincera felicitació.
Una visió com aquesta, aproximadament, és la que veien els habitants del poblat iber de Sebes, pel matí, aviat, en direcció a l'Ebre
Per a la gent, com jo, aficionada a la toponímia. Gairebé al final de la Reserva de Sebes, o al començament, segon ses vingui de Flix o de Riba-roja hi ha dos illes de riu espectaculars, dos illes que van ser l'orígen del topònim del coll des d'on s'albiren, avui "Coll de les Argiles" .
Antigament, en concret al capbreu de
Flix de l’any 1400, el topònim és Algires (Argiles és una alteració per
metàtesi), en lo loch appellat les
Algires, etimològicament ve de l'àrab al
gazira, “la illa”. És un clar exemple de com un topònim descriu un
paisatge, el de les illes del riu.
És l'Ebre? o és el Mississippí i el cau de Tom Sawyer i Huckleberry Finn?
Bé, i, finalment, per acabar el passeig, la pau i tranquil·litat que et donen aquests animals, tant dòcils i tan útils alhora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada