Itineraris del meandre

Les obres del castell nou

Fem una pausa en tot l'enrenou que hi ha al poble i als voltants, la vida continua, malgrat tot.

Les obres de restauració del Castell nou avancen a bon ritme, aquí teniu unes fotos fetes el passat dia 20.

No al cementiri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.
Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

La Jota, el foc i Sant Antoni.

La festa de Sant Antoni se celebra de diverses formes. Hi ha llocs on lo centre de la festa son “los tres tombs”, a d’altres, los actes principals giren entorn de la benedicció dels animals. Pel que fa a Flix, i també a les comarques veïnes, incloses les de la franja, la festa gira principalment al voltant del foc, s’encenen fogueres de les formes més diverses, hi ha llocs on fins hi tot es fan de manera que s’hi pot passar per davall, s’anomenen “barraques”, d’aquí la dita de “foc a la barraca!”, a Flix, al menys quan jo era petit, la tradició era saltar pel damunt com en els antics rituals de purificació. L’encesa de fogueres per estes dates tenen lo seu origen en les celebracions solsticials, ancestralment, s’han encès focs per Sant Joan (solstici d’estiu) i per Nadal (solstici d’hivern). A partir d’aquestes dates, encara que d’una manera quasi imperceptible, se comença a allargar lo dia. Ja ho diu la dita: per Nadal un pas de pardal i per Sant Antoni un pas de dimoni. És en este moment de l’hivern quan lo sol vell ha arribat a la fi del seu cicle i mor per a donar pas al naixement d’un sol nou. Los focs, símbols del sol i de les seues qualitats, s’encenien per ajudar al naixement del nou astre rei, que representava l’inici d’un nou cicle de la natura. La gent respirava tranquil•la, la vida tornava a néixer una vegada més. Lo cicle arribe a la seua culminació per Sant Joan, és lo solstici d’estiu, i a partir de llavors inicia el seu declivi. Desprès que la natura hagi esclatat de flors i fruits per tot arreu, lo dia es va escurçant fins arribar al solstici d’hivern, una vegada més, per tornar a començar un nou cicle. Estes dos celebracions són paganes per tots los costats i la gent les ha sabut conservar, van sorgir en una època en que tot, inclosos los déus, girave al voltant de la natura, encara que, com va passar amb tantes altres festes, van ser cristianitzades. Hi hauria moltes més coses que explicar al voltant d’este tema, ple de simbolismes que es perden en la nit dels temps.

Ara s’encenen moltes fogueres i la gent menja i canta al seu voltant, la benedicció dels animals gairebé s’ha perdut, antigament, com encara es fa a Ascó, a Flix se ballaven jotes voltant el foc, per exemple un jota anomenada Ball de coques, on lo ballador dansa amb una coca a la ma (un pastís rodó, un altre símbol solar com el tortell de reis i tants altres) i l’ofereix a la balladora. I perquè jotes? doncs perquè aquesta és la nostra dansa tradicional, la nostra dansa ancestral, que antigament se ballava amb lo vestit tradicional on per cert, en estes terres, la barretina era morada. La Jota i la Sardana són danses molt antigues, danses d’homenatge al Sol i es ballen en cercle. El cercle, figura perfecta, representa la divinitat: el mal no hi pot entrar. La figura circular és present en moltes danses que tenen un origen ritual, per una altra banda, els passos curts i llargs, representen les hores nocturnes i les diürnes.

Els antecedents més remots, tant de la sardana com de la jota, cal situar-los en els gestos humans bàsics que es repeteixen per tot arreu i en totes les èpoques, saltar, aixecar els braços i donar-se les mans, quan s’està exultant d’alegria, a una ceràmica ibèrica de Lliria, al País Valencià, es representada una dansa amb la gent amb els braços enlaire, donant-se les mans.

A mi la sardana m’emocione però la jota també, perquè també és nostra i perquè com diu l’Artur Gayà, més conegut com Quico el Célio - fa uns quants anys, per desconeixement, molta gent es pensava que la jota era una tradició importada de l’Aragó, es considerava que baixava per l’Ebre, però no és així, malgrat que els seus orígens son polèmics, la seva mediterraneïtat és reconeguda, hi ha jotes que semblen tretes del bell mig de la costa tunisiana i altres que podríem ubicar a Occitània. Aquí s’ha ballat, s’ha cantat i s’ha tocat la jota des de sempre sense complexos territorials ni polítics, és un himne popular, amb algunes diferències però amb la mateixa essència -.

La Sardana és la dansa tradicional de l’alt Empordà i ha esdevingut la nostra dansa nacional, la jota es balla en molts altres llocs dels Països Catalans, a les Illes se’n balla una d’idèntica a la d’Ascó, es balla a València i al Pirineu, també a algunes zones de Castella, la de Segovia és gairebé calcada a la de La Fatarella on los passos llargs se fan caminant, finalment a l’Aragó ha esdevingut la dansa nacional i s’han potenciat molt les versions comercials. A les Terres de l’Ebre es balla per tot arreu, en uns llocs amb més intensitat que a uns altres, a Falset i Benifallet per exemple, s’arribe a ballar dins l’església.

La Jota de Flix la va documentar Josep Bargalló i Badia entrevistant i veien ballar a gent molt gran de Flix, dins lo seu llibre, editat per la Diputació de Tarragona: “Balls i danses de les comarques de Tarragona, Vol. 2, Ribera d’Ebre i Terra Alta”, on s’expliquen amb detall los passos i la partitura. A Flix, com és sabut, se balla lo dilluns de Pasqua, per la tarde, a la plaça de l’Ermita del Remei, sabem que antigament se ballava a l’envelat de la Era Nova, també per Sant Antoni i que se va ballar al voltant, el dia que es va plantar, de la Freixa de la Plaça de l’Església.

Penso que tot això potser s’hauria d’explicar més, sobre tot a la gent jove i a les escoles, també a les de música i de dansa i intentar ballar-la al poble al menys una vegada a l’any.

La jota de Flix també es part del nostre patrimoni, si la perdem també perdrem una part de nosaltres.

A la foto una de les fogueres de Sant Antoni, a la raval, temps era temps...

Visca la foguera de Santantoni!!! i que lo temps mos acompanyo!

Les fortificacions de Flix al segle XVII i el cavaller de Beaulieu.

El Senyor de Beaulieu o “Chevalier de Beaulieu”, enginyer i militar francès, es deia en realitat Sèbastien de Pontault, va néixer aproximadament el 1612 i morí el 1674.

Fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França. És considerat el creador de la topografia militar. Dibuixava plànols del terreny i de les fortificacions del camp de batalla. La seva obra és coneguda amb el nom de “Grand Beaulieu” i l’acabà la seva neboda, inclou totes les operacions militars de Lluís XIV des de 1642 fins 1692: “Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand...” (1646), que inclou làmines fetes durant la guerra del Segadors a Catalunya.

També publicà “Plans, profils, vues” (1643-1647), on hi ha algunes vistes i plànols de poblacions del Principat i del País Valencià, i “Les plans et profils des principales villes et lieux... de la Principauté de Catalogne...” (aprox. 1650).

De Flix hi ha dos làmines, una a vista d’ocell del sistema defensiu, les fortificacions del castell i de la vila i l’altra on, amés, hi ha la situació dels exercits francès i espanyol durant un dels setges que patí a la guerra dels Segadors.

La primera vegada que em vaig fixar amb aquests dos plànols del segle XVII, jo, com molts altres, vaig pensar que segurament no se semblaven gaire a la realitat. Després de molts anys estudiant el tema, l’escala d’uns dels plànols i les troballes fetes in situ, he canviat d’opinió, la veritat és que en molt aspectes són fidels a la realitat, les fortificacions de Flix en aquella època, les muralles, el castell i ell riu eren realment espectaculars.

Mostillo

En l’època romana, el temps de la verema constituïa una temporada de feina intensa, era el moment de recollir el fruit de tot un any, com aquí fins no fa tants anys. La bona verema portava abundor a les cases i permetia mantenir la intensa exportació de vi cap a Roma i altres parts del món.

Però del most no tant sols en sortia el vi. També se’n feia una altre producte que resultava cabdal per a la cuina romana: l’arrop, un dolç de fàcil conservació.

L’arrop, anomenat caroenum, sapa o defrutum, es feia bullint el most fins a donar-li una consistència de xarop. Nosaltres li diem mostillo, el recordo més espès i s’hi afegia nous o d’altres fruits secs.

Aquest és un menjar que a Flix s’ha perdut, una llàstima, igual com també ho és que s’hagi perdut gairebé tota la vinya, jo me’n recordo molt bé del mostillo i de veremar i fer vi, perquè a casa del iaio, a ca “chuchimet” en fèiem des de molt antic. Quan el vi nou estava llest, al balcó s’hi penjava una branca de pi, que era senyal de que allí se’n venia. El celler era enorme, amb fileres de grans bocois a una banda i altra i amb la premsa del raïm d’on, entre mig de les reixes, s’escolava el most cap al trull - ti noi! - recordo la veu del iaio dins la memòria, donant-me una gerreta de fang - ves i que’t preparin un bon mostillo amb aquest most acabat de fer -.

De vegades penso què hagués passat si la vinya encara ocupés grans extensions al terme, com quan jo era petit, al secà tots els bancals eren plantats de vinya o de sembrat, envoltats per olivers i algun ametller, sobre tot vora les espones, feia molt goig!. A vegades m’imagino que ara a Flix potser hi hauria uns quants cellers, de fet n’hi havia uns quants, penso que el terreny dona per a fer bons vins, sobretot amb les tècniques d’avui. Potser així el mostillo, preparat des del temps dels romans pels nostres avantpassats, hagués esdevingut un dels nostres postres preferits, era un dels meus!.

A la foto, una impresionant mirada del meu iaio de part de pare, Josep Masip Rius, "Chuchimet"

El futur de Flix

Som a punt d’entrar en un nou cicle anual, la veritat és que l’any que s’acaba no ha estat bo en molts aspectes pel que fa al poble de Flix, però com sempre, les coses no són només d’un color i també n’hi ha hagut de positives.

Varem entrar a aquest dies de celebracions amb la ja tradicional publicació de la Veu de Flix arribant a les nostres cases, a la portada: “il•lusió i prosperitat per Flix”, és un bon desig!.

Com no podia ser d’una altra forma, hi ha articles que, en diversos sentits, parlen del futur de Flix, uns esperançadors i altres no. Podríem plantejar l’afirmació del títol també en dos sentits, quin creiem que serà el futur de Flix o quin futur volem pel nostre poble. Tant una com l’altra mereixerien una profunda reflexió i una mirada global sense demagògies.

No faré ara aquesta reflexió, temps hi haurà, però sí que voldria fer-hi unes pinzellades perquè si ens basem en el reportatge de TV3 o en l’article de Montse Forcades a la darrera Veu de Flix el futur és molt negre. Del primer ja vaig dir al bloc el que pensava i no cal tornar-hi, sobre el segon, he de dir que m’ha recordat l’estil del primer, sobre tot perquè, tant un com l’altre, estan plens de veritats a mitges i algunes coses que no són veritat, ara bé, el segon té dos objectius clars, el magatzem de residus nuclears (MTC) i fer critica destructiva de l’ajuntament, tampoc no s’entén gaire si parla en nom propi o d’altres (de vegades ho fa en singular i altres en plural).

Pel que fa al MTC penso, com molts d’altres (per exemple el Parlament de Catalunya, el consell comarcal de la Ribera d’Ebre i molts ajuntaments), que aquesta instal•lació no és la solució al nostre futur, més aviat al contrari, en podríem parlar molt i des de diverses perspectives, però només cal fer-se algunes preguntes: quantes empreses s’han instal•lat a la vora de la nuclear en tots aquests anys, tot hi tenir un polígon municipal? el poble d’Ascó ha guanyat o ha perdut habitants des de la instal•lació de les nuclears? si tant interessant és el MTC perquè tenen tants problemes per ubicar-lo? o perquè no el demanen al polígon de Tarragona?.

Seria molt fàcil entrar en una discussió de detall sobre l’article en qüestió, perquè:

No és veritat que l’ajuntament aposti només pel sector agrari i turístic.

No és veritat que el sector agrari sigui només el “sindicat”.

No és veritat que el sector turístic sigui només el complex del meandre.

No és veritat que l’ajuntament no faci res pel sector industrial.

No és veritat que si la gent no sap que és el magatzem de residus nuclears sigui perquè no els informa l’ajuntament, quan el tema és a tots el mitjans de comunicació.

Etc.

Però no ho faré, només voldria afegir a aquest tema que:

Com diu al final de l’article: “la informació objectiva és fonamental” i l’escrit és un exemple de subjectivitat.

Apart del magatzem de residus nuclears, quina proposta de futur fa?

Que vol dir “El poble de Flix, per sort, no es troba en un estat irreversible, però necessita una rehabilitació estructural objectiva a tots els nivells...?” cal llegir aquest apartat sencer, ja em direu si enteneu alguna cosa.

No està bé acusar a l’ajuntament de falta d’ètica, de moral i de responsabilitat sense cap argument de pes.

Dir que l’ajuntament pretén capgirar el present i el futur del poble sense comptar amb el poble és una acusació molt greu que no s’aguanta ni pels pèls.

Dir, i més per algú de Flix, que el projecte del complex turístic del meandre té dubtoses perspectives de futur, quan és una inversió de molts diners, amb uns 15 llocs de treball, fet des d’aquí, per gent de Flix i amés amb el corresponent estudi econòmic, no s’entén.

Etc.

No estem tant bé com voldríem, però tampoc tant malament com diuen alguns, els missatges catastrofistes fan molt mal al poble en general. Reprenen el fil del començament, jo no sé quin serà el futur de Flix, però el que tinc molt clar és que no serà com l’hem conegut fins ara, s’està acabant un cicle i ens toca triar si volem un futur nou o volem tornar enrere, la història serveix per molt més del que ens pensem i en aquest cas, per saber on anem, cal saber d’on venim, així sabrem si volem tornar-hi o continuar endavant.

També tinc una cosa molt clara, el nostre futur dependrà, en gran mesura, de l’esforç de cadascú de nosaltres, a nivell personal i amb la idea de sumar, no ens podem quedar asseguts demanant la lluna, demanem-la mentre caminem, ja ens hem passat massa temps asseguts, ho dic a nivell general, instal•lats en la comoditat pensant que el que teníem seria per sempre, ara ens toca espavilar-nos i això no serà fàcil. L’haver estat, durant molts anys, capdavanters en molts aspectes ens ha fet especialistes en mirar-nos el melic, és molt interessant veure en com se’n surten a d’altres llocs.

L’ajuntament te la obligació de treballar en totes les direccions possibles per un futur sostenible on tothom, repeteixo, tothom, pugui tenir oportunitats de prosperar i també ha de donar suport a la gent, que n’hi ha, que treballa per Flix en positiu, és el que s’està fent. S’han aconseguit coses molt importants pel poble aquests darrers anys, gràcies, entre d’altres, a tenir un govern de consens i estirar tots del mateix carro, per desgràcia moltes quedaran diluïdes a causa de la crisis (no podem oblidar que és global) i d’altres perquè potser no les hem sabut explicar prou bé, però hi ha projectes en marxa i d’altres al calaix i, el més important, hi ha il•lusió pel futur.

Acabem l’any amb dos bones notícies pel proper 2010, la licitació de la gestió de la residència (tindrà al voltant de 60 llocs de treball, l’atur a Flix era, a octubre de 2009 de 191 persones, a octubre de 2008 era de 127, havia augmentat en 64 persones) i, sembla que ara sí, l’inici de les obres d’extracció dels fangs de l’embassament. Esperem que altres temes amb els que s’està treballant es facin també realitat.

Enguany l’any vell és el nou i amb un adéu entrarem al nou que és el deu, m’agradaria expressar des d’aquest bloc els meus desitjos de salut i prosperitat, durant aquest nou cicle anual que comencem, pels “blocaires” en particular i per a tothom en general.

“El món és del que s’adapten a cada situació, dels valents, dels sincers, dels lliures, dels que s’arrisquen, dels que creuen en ells mateixos i no es deixen portar pel corrent. Un corrent que en absorbeix dins una bombolla i que a vegades ens fa creure que no hi ha més realitat que aquella”.

(Montse Castellà)

“Si mires, veus. Si veus, coneixes. Si coneixes, estimes. Si estimes, respectes”.

(Jordi Sabater Pi)

Foto històrica

Si no recordo malament: juvenils de J.D. de Flix, aprox. 1970

D’esquerra a dreta, de peu:

Jaume Masip Vidal, Joan Tarragó, Jaume Masip Llop, Antonio Ortiga, Ramon Palliso, Albert Aliaga, Santi Julià, Pepe Clua, Pere Serra.

D’esquerra a dreta acotxats:

Santi Ferrús, Sisco Ferrús, Miguel A. Castellví, Sisco Sabaté, Josep Ribera, Pedro Morales.

Coses del calendari.

Des de sempre els humans hem tingut la necessitat de trobar un sistema per mesurar el temps. Totes les civilitzacions han creat calendaris en funció dels cicles naturals del sol i de la lluna per poder organitzar de forma pràctica el treball, el lleure, les festes i les commemoracions.

La paraula “calendari” prové etimològicament del mot “calendas” que designava el primer dia del mes entre els romans.

Els calendaris anuals més antics, com els babilonis, egipcis o xinesos eren lunars, els actual musulmà i jueu també ho son. El nostre calendari actual és solar i te com a base el calendari romà que amb diverses reformes ha esdevingut el que actualment utilitzem, inicialment el formaven 10 mesos:

Martius, Aprilis, Maius, Junious, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December.

Al segle VIII a. c. Numa Pompili va ajustar l’any al cicle solar afegint al final els mesos de Januarius i Februarius. Per recuperar el retard solar, s’afegia un mes de 22 o 23 dies cada dos anys, amb el nom de Mercedarius i s’intercalava entre el 23 i 24 de febrer.

Fins l’any 153 a. c. l’any començava al març, Juli Cèsar l’any 46 a. c. va reformar el calendari, malgrat tot els romans van continuar dividint els mesos en funció de les fases lunars i amb setmanes de set dies o planetes. Per ajustar-ho s’afegia un dia suplementari cada quatre anys el 24 de febrer, van dedicar el setè mes (quintilis) a Juli Cèsar i mes tard el vuitè (sextilis) a Octavi August i considerant que no se li podia dedicar un mes amb menys dies van prendre un altre dia del mes de febrer, per tant juliol i agost tenen 31 dies.

Primitiu: Anys de 340 dies dividits en 10 mesos lunars, 4 mesos de 31 dies i 6 de 30.

Reforma de Numa Pompili: Anys de 355 dies dividits en 12 mesos, 4 de 31 dies, 7 de 29 i 1 de 28.

Reforma de Juli Cèsar: Anys de 365 dies dividits en 12 mesos, alternant de 30 i de 31 dies i el febrer que sempre en tenia 29.

Els noms del mesos:
Gener --- Januarius --- en honor del déu Janus

Febrer --- Februarius --- mes de les purificacions dedicat a les festes februaries

Març --- Martius --- En honor del déu Mart

Abril --- Aprilis --- mes de l’esclat de les flors. El nom prové de “aprire”, obrir-se les flors

Maig --- Maius --- en honor de la deesa Maia, mare de Hermes i de Mercuri

Juny --- Junius --- en honor de la deesa Juno

Juliol – Quintilis o Julius --- cinquè mes abans de la reforma juliana i després dedicat a Juli Cèsar

Agost --- Sextilis o Augustus – sisè mes abans de la reforma juliana i després dedicat a Octavi August

Setembre, octubre, novembre i desembre --- setè, vuitè, novè i desè mes abans de la reforma juliana.

Els noms dels dies de la setmana també provenen dels romans, el diumenge que en català ha perdut la relació amb els sol, en anglès i alemany encara la conserven, Sunday i Sontag.

Dilluns.- dia de la lluna, lunae dies

Dimarts.- dia de Mart, martis dies

Dimecres.- dia de Mercuri, mercurii dies

Dijous.- dia de Júpiter, jovis dies

Divendres.- dia de Venus, veneris dies

Dissabte.- dia de Saturn, saturni dies

Diumenge.- dia del Sol, solis dies

El calendari julià tenia una mitjana lleugerament superior a l’any solar, generant una diferència de 3 dies cada 400 anys. A petició del concili de Trento l’any 1582, el papa Gregori XIII va impulsar la darrera reforma, que va acabar de configurar el calendari actual i la va aplicar des del naixement de crist, quan comença a comptar el nostre temps. Al segle XVI l’avenç sobre el calendari solar era de 10 dies, per tal d’ajustar-lo es van eliminar 10 dies de l’any 1582, així el 5 d’octubre va passar a ser el 15 d’octubre. A més va canviar la llei de l’any de traspàs per acabar d’ajustar-ho i amb el nou càlcul l’error que es produeix és de 1 dia 4 hores i 48 minuts cada 4000 anys.

El calendari litúrgic cristià és molt complex, compren tot l’any i te diversos cicles però només un, el que va de Carnaval a Corpus oscil•la dins del calendari gregorià i és herència jueva. Tot el bloc va en funció de la Pasqua que se celebra sempre el primer diumenge després del 14è dia de la lluna pasqual, si aquest dia és diumenge, s’entendrà el diumenge següent.

Dijous jarder.- setè dijous abans del dijous sant

Diumenge de carnaval.- setè diumenge abans del diumenge de Pasqua

Dimecres de cendra.- setè dimecres abans de Pasqua (comença la quaresma)

Diumenge de Pasqua.- diumenge després de la 3ª lluna plena de l’any

Dijous d’ascensió.- sisè dijous després de pasqua

Dilluns de la segona pasqua.- setè dilluns després de pasqua

Dijous de corpus.- novè dijous després de pasqua

El carnestoltes està fitxat de dijous jarder al dimecres de cendra però si es té en compte els antecedents romans del nostre carnaval el cicle s’encavalla amb el Nadal i fins hi tot l’inclou.

D’aquesta manera es poden vincular un seguit de festes tradicionals catalanes amb les antigues festes romanes, per exemple la dels Sants innocents es pot vincular a les Saturnalies, Sant Antoni a les Lupercàlies i Santa Àgueda a les Matronalies.

Saturnàlies.- Festes dels esclaus i de les classes socials dèbils, inversió de l’orde establert.

Lupercàlies.- Ritual de fecundació i protecció dels ramats en el qual la disfressa tenia un important paper.

Matronàlies.- Festes exclusivament de les dones i commemoració del rapte de les Sabines.

El cicle de Nadal és el més celebrat i més carregat de contingut tradicional, es fa present quan s’instal•len les lluminàries dels carrers però el cicle s’inicia amb Santa Llúcia i s’acaba per la Candelera. Els antecedents cal buscar-los en les Saturnalies, en honor del déu Saturn però sobre tot en els rituals del solstici d’hivern que els cristians van fer coincidir amb el naixement del messies.

Itineraris i Castell

Passet  a passet, van avançant...

Ciclistes

Dins el segon curs coneguem la Ribera d’Ebre organitzat pel CERE, durant les jornades de patrimoni del mes de setembre, va fer una xerrada sobre els jocs tradicionals en Biel Pubill, recordo que durant la projecció de fotos, en mig del silenci respectuós de la gent, de repent vaig exclamar – osti! si és mun tiet!.

Efectivament Josep Llop Rabasó, germà de ma mare, apareixia a una cursa ciclista de l’any 1948, en principi el lloc era Vinebre, molt amablement en Biel em va passar la foto, que no havia vist mai, i una altra també de ciclistes de l’any 1951 feta a la zona del continental.

Entre els ciclistes del camp de futbol mun tiet és el segon per l’esquerra i a la seva dreta hi ha Antonio Segarra, els altres no els conec.

Després de mirar la foto detingudament estic convençut que està feta al camp de futbol de Flix, és més si fos d’alguns anys més tard, aquell home carregat d’esquena i el nen petit que hi ha assegut a una pedra, sota l’oliver, a dalt a la dreta, seriem mun iaio i jo perquè era on ens posàvem sempre que em portava al futbol. A l’altra foto de l’any 1943, publicada a la Veu de Flix, podeu observar el mateix oliver, la mateixa espona i també hi surt mun tiet, “el curro de la Fatarella”, des de molt jovenet li faltava una mà i un ull, a conseqüència d’una bomba, això no li va impedir fer de pagès, caçador, tirador al plat, ciclista, barquer i no sé quantes coses més, ja fa uns quants anys que no és entre nosaltres.

Grup de Natura Freixe

És temps de felicitacions i n'hi ha una d'important, vull expressar el meu reconeixement (i sana enveja) a un grup de persones especials, en Josep Manel Albiac ho explica molt bé, així que l'únic que faré és afegir-me a les seves paraules, us recomano l'enllaç:

http://blocs.xtec.cat/jalbiac/

Ximberga

DCVB: era una peça pròpia de la classe social benestant, “fer les coses a la ximberga” = “fer les coses de qualsevol manera”.

Segurament haureu escoltat motes vegades aquesta expressió, el seu origen es ben curiós.
Era una casaca ampla que tenia el folre voltant la roba i formant les solapes i les vores de les mànegues, fou una peça de roba la denominació de la qual deriva del nom del militar que la introduí a les nostres terres, es tracta del general Schömberg.

Charles de Schömberg (1601-1656) fou nomenat governador del Llenguadoc l’any de1632, el defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal. El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat (1648-1649), durant el seu mandat obligà als castellans a alçar el setge de Flix i s’apoderà de Tortosa, ciutat que tractà amb molta duresa.

Precisament es tracta d’un personatge que segurament hem vist moltes vegades sense saber-ho, davall d’un enorme retrat seu hi ha una vista de la vila de Flix amb la situació dels exèrcits espanyol i francès, és un dels plànols dibuixats per Beaulieu, durant la guerra dels Segadors.

Patrimoni desaparegut (2)

Tot el patrimoni desaparegut de Flix era important, però la desaparició d’aquest complex de sínies, molí i aqüeducte, potser és el més colpidor i desastrós de tots.

La roda petita movia els engranatges i les moles d’un molí de farina, la roda gran tenia 12 metres de diàmetre i pujava l’aigua fins un aqüeducte, que es pot veure a la part esquerra de la foto i que conduïa l’aigua per a regar tant els horts de la seva vora com, travessant per davall del poble, tots els dels Xofars, al meandre, i també els horts dels Arenys, gairebé igual com en l’actualitat perquè quan es va destruir la sínia va generar una servitud que encara dura.

Al segle XVII fins hi tot aquesta instal•lació va ser fortificada amb una muralla al seu voltant (plànol de Beaulieu) i durant la guerra del francès va quedar inutilitzada durant anys, un fet que fou desastrós per a la vila de Flix. D’aquest sistema de reg hi ha molta documentació als arxius i als llibres d’història. El plànol és del segle XVIII i es troba a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Tot això fou destruït com a conseqüència de la instal•lació de la fàbrica l’any 1897, en el seu lloc es va construir l’anomenada “casa de turbines”, avui també desapareguda, que aprofitant el salt de l’assut, produïa electricitat pel funcionament de la factoria.

N’hi havia algunes més a l’Ebre de similars característiques, el seu origen és incert, alguns diuen que la van construir els àrabs, molt experts en les coses de l’aigua, d’altres que era d’època medieval, sabem segur que per exemple al segle XV ja existia: “Entrant per la dita vall ve a la sínia de sabba mora, que és a la vora del riu de Ebro, davall de la vila de Flix, entorn dos trets de ballesta... E lo dit dia aprés dinar muntaren al molí del dit loch de Fflix per mirar, e veren aquell e la assut del dit molí, lo qual molí en si ha tanta singularitat que aporta honor, magnificència e útil a la dita ciutat...” (l’any de 1460, Francesc Perarnau i Antoni Sala, mercaders de Barcelona, fan un viatge per encàrrec dels consellers barcelonins. Havien de reconèixer el terreny per trobar la millor ruta per transportar el blat de Castella, Aragó i l’Urgell a Barcelona sense passar per Tortosa i evitar així les seves imposicions fiscals).

La foto de la sínia en colors és a Síria, és de principis del segle XIV i em va fer adonar que el sistema era doble, o sigui que a la foto de la nostra hi falta una roda sencera.
Val la pena ampliar la primera foto i veure un munt de detalls, per exemple la gent que està mirant a la càmara.

Flix, en positiu si us plau!.

Jo vaig ser, entre molts altres convilatans, un dels que van ser preentrevistats per les autores del programa d’ahir a TV-3, em van explicar que estaven preparant un reportatge sobre Flix i la relació del poble amb la fàbrica a través de la història i que si estaria disposat a participar-hi, els hi vaig dir que si, que cap problema i em van dir que si de cas ja m’avisarien, suposo que no vaig donar el perfil que buscaven, o sigui que no hi vaig participar. En cap moment em van dir que un dels temes principals seria el dels fangs, no sé si a les altres persones els hi van dir el mateix, el que si sé, es que mun pare estava molt il·lusionat amb el munt d'imatges que havien gravat d'ell i de l'orfeó.

La veritat, m’esperava una altra cosa, crec que tothom esperava una altra cosa i aquestes expectatives les van crear les autores del reportatge, també em pregunto que si el reportatge hagués anat com ens esperàvem, l'haguessim emès per TV3. La imatge que es va donar de Flix, excepte per l’orfeó, del que per cert no van explicar res, la ràdio, algunes imatges dels perxis i l’avinguda de Catalunya i la gent de Flix que va sortir, va ser la d’un poble degradat i en caiguda lliure. És cert que tenim un problema greu amb els fangs, és veritat que la colònia, sobre tot la part baixa, pateix una degradació important, és veritat que estem en crisis, però també es van dir moltes veritats a mitges i algunes que, fora de context, van fer que es donés una imatge de poble enverinat, terminal, en camí de ser mort i enterrat.

Flix és moltes més coses que la imatge que es va donar ahir a TV-3, precisament els darrers dies havíem sortit als diaris diverses vegades, en positiu, fins hi tot a una televisió francesa.

Hi ha hagut notícies, com la del projecte d’un complex hoteler al meandre, la restauració del castell, el nou aguait de Sebes, la exposició de la construcció de la presa, la impaciència per la extracció dels fangs de l’embassament, trobades institucionals amb alts càrrecs, la visita d’un fotògraf per a un reportatge sobre la ribera d’Ebre de la revista Descobrir Catalunya, la inauguració d’una exposició, el proper dia 1 de desembre a Barcelona, sobre les colònies industrials de Catalunya, on per primera vegada surt la de Flix, etc.

D’altres, o al menys algunes d’elles, probablement també seran notícia, com la de la propera instal•lació d’un tanatori i d’una nova entitat bancària, esperem que la propera posta en marxa de la residència, totes les obres que es posaran en marxa en els propers mesos amés de les que hi ha actualment, les paraules de Zabalza d’una tímida recuperació de l’empresa per l’any vinent, una nova empresa de neteja i jardineria creada a Flix per gent de Flix, etc.

Estem fotuts, però no som els únics. És molt important que es parli bé de Flix, no sigui cas que ens passi com aquell de l’acudit que volia vendre la mula (o potser era un ruc?) que havia comprat i va anar a protestar a l’antic propietari perquè l’animal, pobret, estava fet pols, la resposta que va trobar va ser, tu ves parlant malament de la mula, així no la vendràs mai!.

És molt important tenir una visió global de les coses i transmetre una imatge de que som un poble que creiem en el futur, ens podem passar la vida demanant a crits el que creiem que ens pertoca, és totalment legítim, però mentrestant, el treball discret, constant, amb visió global, com el de les formigues, ens pot anar omplint de gra el formiguer, al menys si no aconseguim, o mentre no ho aconseguim, el que demanem a crits, potser podrem anar menjant del fruit del nostre esforç. Qui te més oportunitats, aquell que s’esforça i treballa, o aquell que es passa la vida esperant que l’ajudin?. A qui és més fàcil ajudar? a aquell que vol tirar endavant i demana ajuda per a projectes concrets o a aquell que es passa la vida dient, pobret de mi?.

Som tots al mateix vaixell i tenim una via d’aigua important, alguns proposaran abandonar-lo, altres esperar que vinguin a rescatar-nos, però també n’hi haurà que diran: som-hi! uns a controlar la fuita; altres al timó a conduir-nos fins un port segur; n’hi haurà que s’hauran de continuar ocupant de la intendència i de mantenir els motors en marxa, si s’aturen remarem!; altres a pensar en si val la pena reparar-lo o comprar-ne un de nou..

Les notícies en positiu són oportunitats per a donar a conèixer el nostre poble des de perspectives diferents, donar a conèixer un poble que vol tirar endavant i, amés, son fruit de l’esforç de molta gent que treballa per Flix, des de fa temps, aquestes coses no passen per generació espontània ni surten del no res. A tots ells, que normalment treballen molt, parlen poc i moltes vegades fins hi tot son criticats, els vull agrair que, malgrat tot, creguin en el futur de Flix perquè això ens fa molta falta.

Qui ha de generar bones noticies? doncs tots i si us plau, deixem de dir, pobrets de nantres i si volem protestar, doncs fem-ho, no esperan que ho facin els altres, fem-ho fent coses concretes i a nivell personal, com per exemple, i repectuosament, escribint o trucant al programa 30 minuts deTV3.

He fet una volta pels blocs i encara que jo he dit la meva i hi ha diverses opinions, fins hi tot n'hi ha que donen la culpa a l'ajuntament,  m'agradat molt la del company Enric inclosos els comentaris.

Els 12 diaris i la nostra dignitat

No són ni una dotzena d'ous, ni els dotze apostols, ni els mesos de l'anys, ni els signes del zodíac, no, són 12 diaris de Catalunya que han fet pública una editorial conjunta titulada “La dignitat de Catalunya”, encara no l’havia llegit quan vaig escoltar com des de la caverna mediàtica espanyola i d’altres mitjans es deien coses molt fortes, no només sobre l’editorial en qüestió sinó sobre els catalans en general, que, la veritat, ja no em sorprenen perquè ja fa molt temps que en aquests àmbits es diuen moltes bestieses que demostren o que els que les diuen no tenen ni idea de com som i pensem els catalans o, si la tenen, el que hi ha és autèntica mala intenció.
No analitzaré aquí ni l’editorial ni els debats que ha generat, ja se’n parla prou en tots els àmbits, però volia destacar unes frases del text editat:

“ Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tota Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral);...”

(el País Basc i Navarra han mantingut sempre els privilegis forals que als països catalans foren abolits però ningú en parla).

...contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l’estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.”

Crec que el que realment fa por als qui no paren de criticar-nos no és el que diuen els polítics, és que la societat civil prengui la iniciativa, espontàniament. El poder polític pot canviar de color i és molt fàcil de criticar però, què es pot dir contra el que pensa la gent? què es pot argumentar contra els seus sentiments? a Catalunya hem demostrat moltes vegades al llarg de la història que quan els dirigents no saben, no poden o no hi son, comencem una vegada i una altra des de baix fins que tornem a revifar, no seria molt més fàcil que ens acceptessin com som en lloc d’intentar que pensem com ells, estic segur que així, donat el nostre tarannà pactista més que provat, les coses ja faria molts anys que anirien millor per a tothom. Per alguna cosa serà que varem tenir el primer parlament d’Europa.

La conseqüència d’aquestes actituds és que la societat catalana, cada vegada més, parli amb una sola veu i que fins hi tot els partits polítics parlin de fer un front comú, la nostra història és la que és, no la que alguns voldrien que fos i, això és igual a tot arreu, com més es critica a algú injustament, més tossudament es fa fort en les seves conviccions.

A la plaça major falten perxis.

Si us poseu d'esquena a la cana i mireu els perxis de la plaça, heu de saber que n'hi falta un a la part esquerra i, naturalment, part de la façana i  on és la botiga 3m10, a casa Pio, també hi falta una arcada.

Les runes que es veuen a la foto són consequència d'un de tants bombardejos que va patir el poble durant la guerra civil.

El Castell nou al DdT

71 anys de la Batalla de l'Ebre

Aquesta nit farà 71 anys del final  de la Batalla de l'Ebre i un any de la inauguració del Refugi antiaeri del carrer de Sant Josep i el monument situat a la zona enjardinada del polígon de la Devesa.

"Amb la posta de sol l’11a Brigada i part de la 15a van retirar-se per la passera de Riba-roja. Tagüeña amb l’Estat Major i la resta de la 15a Brigada passaren pel pont de Flix, alguns grups per sobre la presa i els sis últims tancs van fer-ho sobre la comporta pesada. Per la passera de Flix va retirar-se la 31a Brigada i la 33a, per la d’Ascó. A les 11 del matí la 13a brigada va replegar-se a Flix, quan ja tota la resta de forces eren a l’altra banda. A les 4:30 h del 16 de novembre de 1938 va passar l’últim home i un quart d’hora després els sapadors volaren el pont de ferro de Flix. Era el darrer acte de la gran Batalla de l’Ebre, començada 115 dies abans.

J. Ma Solé Sabaté (dir.) “La Guerra Civil a Catalunya” (pàg. 197, vol. 3)"

La crisi no s’ha acabat

El tema del tancament de Recuprod, amb 23 acomiadaments, s’afegeix i se suma als d’Inquide i a l’ERO d’Ercros, si féssim una comparació del percentatge que representa la pèrdua de tots aquests llocs de treball amb el nombre d’habitants, segur que surt més alt que la quantitat de llocs de treball perduts amb la Lear a Roquetes, tot plegat bastant desastrós.

Aquesta crisis no s’ha acabat i tampoc serà la última, a la dels anys 90 Ercros va reduir la plantilla gairebé en 400 treballadors, a Flix vàrem perdre 1000 habitants!. no s'ha acabat, però ho farà, esperem que sigui aviat i que no ens torni a tocar.
Com sempre, en diversos comentaris, blocs i converses de carrer i de cafè, la culpa és de l’ajuntament, si ja se li dona la culpa de tot en els temes quotidians, com no li han de donar quan hi ha un problema important.

La culpa és molt negra i no la vol ningú però crec que tots hi tenim una part de responsabilitat, els bancs, les empreses i les administracions també, no entraré a analitzar-ho perquè és molt complex però, no era habitual en moltes converses, quan es parlava de la bombolla immobiliària dir que allò havia de petar d’alguna manera i en un moment o altre? és que no es veia que, a nivell general, s’estirava més el braç que la màniga? els problemes d’avui crec que són un bon exemple de com les actuacions personals tenen un influència molt gran en els temes globals i també de la importància que te la paraula sostenibilitat.

Vivim on vivim, som els que som i hem estat molt temps aïllats del món i amés instal•lats en la comoditat de viure d’una fàbrica i això no es canvia en quatre dies, això, com totes les coses te el seu costat bo i el seu costat dolent. Una de les parts bones és que conservem un paisatge privilegiat, travessat per un gran riu, això és també un gran actiu econòmic, entre d’altres, i amés potser és l’unic actiu que no es pot deslocalitzar.

Ja fa uns quants anys que hi ha gent que treballa discretament (ha de ser així perquè tothom vol empreses al seu poble) pel futur de Flix, com pot dubtar-ho algú? hem de tornar a explicar que ja temps que hi ha terrenys industrials preparats? però si això no és gens fàcil en temps de bonança econòmica imagineus com és ara!. En aquests anys hi ha hagut èxits i fracassos, empreses a punt d’instal•lar-se, altres que ho han fet, altres que han crescut i altres que han tancat, les administracions poden ajudar, tenen l’obligació de fer-ho, però al final, qui fa poble és la gent del poble i l’ajuntament som tots i el poble som tots, els que hi vivim i hi treballem, els que hi volen viure i treballar i els que hi voldrien viure i treballar i no només de la industria viuen els homes i les dones.
He de dir també que em pensava de veritat que la posta en marxa de la residència i l'extració dels fangs s'hauria fet més aviat i ens ajudaria a que tot plegat no fos tant traumàtic, sembla que el tema de la residència començarà a primers d'any, no crec que hi hagi gaires llocs on es crein uns 60 llocs de treball en plena crisis.

Com he dit més amunt, igual com crec que tots en som responsables, també crec que entre tots en ens podem sortir, estant units i confiant els uns en els altres, fugint de la crítica fàcil i destructiva i d’informacions que en relitat són desinformacions i aportant idees i treball de veritat, ajudant als qui volen tirar endavant i fent entendre als qui critiquen noves iniciatives (és un dels defectes més grans que tenim a Flix el de criticar als emprenedors) que el camí és dur i difícil i només falta que hi hagi gent posant-hi pedres pel mig.
Crec que la pregunta que ens hauríem de fer és: què faig jo per Flix?.

Som molts els que tenim amics, parents i coneguts a l’atur, des d’aquí el meu suport per a ells i naturalment a la gent de Recuprod.

Patrimoni històric de Flix, més tram de muralla.

Finalment, tal com esperavem, s'ha posat al descobert una part més de la muralla del segle XVII, a la zona del club nàutic, al riu de baix, confirmant una vegada més el que va dibuixar Beaulieu. Sembla que té integrades les restes de dos torres de defensa més antigues, les investigacions arqueològiques potser ens ho podran confirmar.

Flix, patrimoni històric desaparegut

Sense paraules!