dissabte, 16 de juny del 2012
Cigonyes a la Reserva Natural de Sebes a Flix
dilluns, 11 de juny del 2012
Corpus, novè dijous després de Pasqua.
La festa del Corpus va ser instituïda pel papa Joan XXII
l’any 1316. Aquesta nova festa, esdevindrà el model per a les celebracions
patronals de determinades àrees del domini català i, també, per a les entrades
públiques o benvingudes de grans personalitats.
L’església fon i combina les seves pròpies tesis i estètiques amb tots aquells
elements precristians que havien pervingut fins el segle XIV i ho fa per
intentar contrarestar l’esperit laic que s’estén durant el tres-cents i el
quatre-cents.
Les processons de Corpus o les que s’organitzaven en honor d’un visitant il·lustre eren l’espectacle més esperat pel poble, en poblacions grans podien durar fins a nou hores, eren veritables esdeveniments populars en els que tothom hi podia participar per mitja de les confraries i dels gremis que tenien cura de les figures festives.
La primera documentació sobre figures festives apareix en les relacions de Corpus, la seva màxima expressió, la processó, va integrar elements aliens a la fe cristiana que provenien d’altres creences mítiques i ancestrals. Van incorporar tots els essers fantàstics, mitològics i de llegenda que hi havia a l’imaginari popular. Tenen representacions diverses però, usats com a elements moralitzadors, sempre son un compendi de les parts perilloses dels animals més temuts, hi ha el drac, la víbria (drac femení amb pits) que va desaparèixer dels seguicis al segle XVII possiblement a causa del element provocador dels pits.
Al segle XVI els gegants i els bestiari van anar perden el sentit religiós per assumir-ne un de mes popular.
Una part d'aquests seguicis o processons es conserva encara amb la confecció de les catifes de Corpus.
Les processons de Corpus o les que s’organitzaven en honor d’un visitant il·lustre eren l’espectacle més esperat pel poble, en poblacions grans podien durar fins a nou hores, eren veritables esdeveniments populars en els que tothom hi podia participar per mitja de les confraries i dels gremis que tenien cura de les figures festives.
La primera documentació sobre figures festives apareix en les relacions de Corpus, la seva màxima expressió, la processó, va integrar elements aliens a la fe cristiana que provenien d’altres creences mítiques i ancestrals. Van incorporar tots els essers fantàstics, mitològics i de llegenda que hi havia a l’imaginari popular. Tenen representacions diverses però, usats com a elements moralitzadors, sempre son un compendi de les parts perilloses dels animals més temuts, hi ha el drac, la víbria (drac femení amb pits) que va desaparèixer dels seguicis al segle XVII possiblement a causa del element provocador dels pits.
Al segle XVI els gegants i els bestiari van anar perden el sentit religiós per assumir-ne un de mes popular.
Una part d'aquests seguicis o processons es conserva encara amb la confecció de les catifes de Corpus.
A Flix encara en diem
"alfombres", la veritat és que aquest és un dia exemplar de
participació ciutadana en un dia que, apart de les evidents connotacions
religioses, es conserva una tradició ancestral.
No es conserva en gaires pobles
aquesta tradició, fins hi tot tenim "un ou com balla"!, si es
continua així hauríem de pensar en donar-li més publicitat i potser demanar la
declaració de festa d'interès comarcal.
La confecció de les catifes és
efímera, només dura fins el pas del seguici o fins que el temps ho permet.
divendres, 1 de juny del 2012
Castell Nou de Flix, premi qualitat ebrenca.
Notícia a la web municipal
Article al bloc de Pere Muñoz
Jaume Masip, president de La Cana i Miquel Orellana, arquitecte del projecte del Castell Nou de Flix el dia de la inauguració.
Etiquetes de comentaris:
Flix. Patrimoni històric
dilluns, 21 de maig del 2012
Rabosa.
Sóc a la Vall
de Sant Joan, és primera hora del matí, el sol encara està molt baix. Vaig a
caminar, penso fer la costa de Butxaca i veure si me’n recordo on és el
sepulcre excavat a la roca, el forn d’oli
de ginebre i si encara queden vestigis de la pista de la guerra.
Baixo
del cotxe, em penjo la càmera al coll i dono una ullada als voltants de la capella olorant l’albada, resseguint les pedres de l’antiga
població i escoltant el silenci, no se sent ni un moixó.
Ella
venia en la meva direcció a pas ràpid, la veig, em quedo molt sorprès,
reacciono, l’enfoco amb la càmera i per un segon ens quedem mirant...
Tot
just per a fer aquesta foto! Perquè va girar cua i va desaparèixer dins la
garriga amb una increïble agilitat.
Una
rabosa!, tan mala premsa que tenen i tan simpàtiques que em cauen a mi.
dilluns, 14 de maig del 2012
Jo estic a favor de la Barca!
Començaré pel final, la proposta de construir un pont per
substituir la barca de Flix no em sembla, ni la solució als problemes que té,
ni la solució a una pretesa necessitat de passar urgentment i les 24 h pel riu
de baix. També em sembla absurda la proposta de fer una barca amb llaguts de
ferro i deixar la que tenim al terra i “fer-la visitable”.
Bé, si la proposta fos crear un centre d’interpretació de la
barca (hi ha material més que suficient per a bastir-lo) i que, com a complement
de la visita, es pogués passar el riu amb ella, o sigui amb l'actual, la cosa ja em semblaria molt millor.
M’explicaré, he llegit al “Parlem-ne”, el full informatiu de
CiU de Flix, un article en el que es proposa la desaparició de la barca amb
l’excusa del progrés i de les despeses de manteniment.
Primer fa un repàs a les despeses de manteniment que ha
tingut la barca des de l’any 1991 fins l’actualitat, les he comptat tenint
present la reparació que s’està fent i no la proposta de construir un mena de
“flotador” (amb el que tampoc hi estic d’acord) i el total en 21 anys (ells
diuen que són 11 però a mi me’n surten: 2012-1991= 21) són 202.000 € que podem
semblar una bestiesa, però que en realitat serien 10.000 € a l’any, cosa que no
és gens exagerada per a mantenir en funcionament un element tant important per
a la gent de Flix, però que es podria millorar molt amb la solució que
proposaré al final. També s'ha de tenir en compte que una de les reparacions més cares va ser a causa d'haver poliestat els llaguts, s'ha de dir que amb tota la bona intenció, però amb conseqüències nefastes per a la fusta (només es va salvar el costellam). També es deixen de dir que d'aquest 21 anys, 8 han estat al govern municipal amb responsabilitats que ara s'obliden.
Després intenten jugar la carta de que hagués pogut passar
un accident, no entraré a analitzar això, només dir que la barca ha tingut, al
llarg de la seva història recent, només un accident greu, que molts encara
recorden i que si no em falla la memòria, diria que llavors funcionava amb
llaguts de ferro.
A continuació descriuen unes premisses que hauria de complir
la barca, que segons ells ara no es compleixen i la seva proposta de llaguts de
ferro sí que ho faria: la seguretat de les persones, que argumenten amb els
suposats enfonsaments, cosa que no és veritat; que la actuació sigui
econòmicament viable, no entenc què volen dir, potser que pensen que s’hi
gasten massa diners?; que tingui un cost pràcticament nul en el futur, això és
impossible ni amb ells llaguts de ferro que potser s’han de pintar cada any
entre d’altres actuacions: i finalment que es garanteixi a llarg termini el
funcionament continuat quan, en 21 anys, s’hi ha intervingut quatre vegades,
segons ells mateixos. Per tant, no sé perquè volen llaguts de ferro!.
Com podent dir que la barca en sec seria un atractiu
turístic? El que seria és el pitjor exemple d’un poble que no ha sabut
conservar una cosa que molta gent s’estimava i els que ens visiten admiren!
I finalment, com aquell que no vol la cosa, s’obliden de la proposta anterior, que ni ells mateixos es creuen i proposen, per enèsima vegada, un pont, amés ho donen per fet ja que diuen que en un futur no molt llunya estarà fet (disposen d’informació privilegiada?) i els arguments són:
No tenir esperes innecessàries, sense valorar que la barca és una font de relacions humanes, un punt de trobada, un testimoni d’un món que malauradament desapareix i que valorem quan ho veiem fora i no quan el tenim a casa. Ràpid! ràpid! s’ha de creuar ràpid el riu!, no fos cas que disfrutessim de la travessia i de la contemplació d’un paisatge únic.
No tenir despeses de manteniment (?), no tenir perill per
les persones(?) i una via d’evacuació en cas d’accident químic o nuclear. Això últim
no és més que més demagògia, és que no escolten els consells en cas
d’emergència? El primer que s’ha de fer és quedar-se a casa! En cas d’accident
químic (bàsicament fuita de clor) fins que es dispersi el núvol i en cas
d’accident nuclear evacuarem en direcció a Ascó pel pont del riu de baix?.
I en tot cas, si s’acabés fent el pont, s’ha de fer uns
metres més amunt i carregar-se també la zona dels xops? No seria millor fer-lo
més avall i conservar una de les millors i més boniques zones que tenim al
poble?
És que no hi ha manera de que entenguin que apostar pel
progrés no te perquè voler dir destruir?, si algú té diners per a gastar-se en
un pont al riu de baix, crec que hi hauria coses molt més urgents i importants
que fer al poble. Què serà el proper que demanaran? tallar la freixa, que també costa diners de mantenir?.
I diré per acabar que hi ha molta gent que s’estima el pas
de barca, que l’identifiquen com un dels símbols del nostre poble i els símbols
són molt importants perquè consoliden els sentiments de pertànyer a una
comunitat i ajuden a augmentar la autoestima de la gent i això és un element molt necessari per a progressar adequadament. La gent de fora que ens visita
al·lucina amb la barca! I quan els expliques la història dels dos rius, de les
dos barques, documentades des del segle XIV encara al·lucinen més.
Al l’Ebre català només queden quatre llaguts navegant, d’un
temps en que la navegació fluvial era espectacular, els de Flix i els de
Miravet. N’hi ha un altre a Riba-roja que s’està podrint a la vora del riu i
dos més, els de la barca d’Ascó enfonsats aigües avall del poble. Això és el
que queda, per tant és un “espècie” en perill d’extinció que necessita ser
protegida!
Si tenen línia directa amb el govern, el que haurien de fer
és fer-los veure la importància de ser els darrers testimonis de la navegació
per l’Ebre amb aquells majestuosos vaixells i aconseguir que es fessin càrrec
del manteniment i de la recuperació dels altres llaguts de Riba-roja i Ascó i
de construir a Flix un centre d’interpretació (ara que estan tant de moda) dels
passos del riu.
La comunitat d’Aragó va rescatar el llagut dit Cardenal de
la destrucció i navega pel embassament de Mequinensa, aquí valorarem el que
tenim quan ja no hi hagi remei.
Els problemes de la barca de Flix van començar quan va
desaparèixer el tercer llagut, el de recanvi, que sempre estava preparat a
l’altra banda del riu, cada dos anys (crec recordar) es treia un llagut del riu
i es posava el de recanvi, les reparacions eren mínimes i sempre estava en les
millors condicions de servei. Aquesta és, crec jo, la millor solució, un
tercer llagut i un manteniment regular, que si no es fa , al final l’has de
pagar tot alhora i no els llaguts de ferro, ni el pont, ni la construcció d’un flotador de recanvi que apart de
ser antiestètic i car, no sabem el resultat que pot donar.
Jo estic a favor del progrés, només faltaria, però crec que
en aquest cas el progrés no està en destruir el que tenim, està en
potenciar-ho, avui un company m’ha dit que si això passés a Girona ningú es plantejaria
una cosa així, la barca seria tractada com una cosa excepcional, la Generalitat faria molts anys que s'encarregaria del manteniment i nantres, quan
anéssim a veure-ho, ens quedaríem admirats i aquí fins hi tot hi ha qui planteja eliminar-la, crec que
tenia molta raó.
Jo vull que la barca del riu de baix continuï funcionant
molt anys.
Jo estic a favor de la barca! i vosaltres?
Jo estic a favor de la barca! i vosaltres?
Etiquetes de comentaris:
Flix. Patrimoni històric. Turisme
divendres, 11 de maig del 2012
Itinerari exterior del meandre, maig.
Etiquetes de comentaris:
La terra. Flix. Paissatges. Riu Ebre.
diumenge, 6 de maig del 2012
Dia de la mare.
Dedicat a totes les mares i molt especialment a la meva i a la mare dels meus fills
divendres, 4 de maig del 2012
Història, Paissatge, Patrimoni.
Una activitat organitzada pels amics de l'Associació Lo Riu, amb els que col·laborem amb la visita guiada a càrrec de l'Associació La Cana.
Aquest tipus de col·laboracions les hauríem de potenciar més en les nostres terres, com més ens coneixerem més ens estimarem la terra.
Etiquetes de comentaris:
Carlistes.,
Flix. Patrimoni històric
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
















































