Avui, a l'arribar a casa i entrar al face m'he trovat amb això....tant senzill i tant complex, tan veritat i tant difícil! i m'he dit, va, posem-ho al bloc! i aquí ho teniu! ja direu! o no....
- Hola, bonica.
- Hola, rateta. Escolta, què és això que hi ha tantes persones i arbres i flors?
- Se diu "Món", carinyo.
- I és bonic?
- Preciós.
- I... i com funciona això?
- Pues tu has de crèixer i jugar i ser bona gosseta i menjar i beure aigua quan tingos set.
- I ja està?
- No t'has de pensar massa les coses, petita, tu pensa que lo món és simple i que has vingut a xalar molt.
- I ja està?
- Moltes vegades sí. Moltes vegades és tan simple com pregunta't... "Xeic, estic xalant o no?" i si penses que no, pues has de canviar d'aventura.
- La vida ha de ser una aventura?
- Los savis diuen que si no ho és, no val la pena.
- I qui són los savis?
- Pues senyors i senyores que ara són gordets i vellets i caminen a poc a poc, però que quan miren endarre, se'ls hi escapa lo riure par sota el nas, o se'ls hi omplen los ulls de llàgrimes de felicitat, o els hi batega el cor tan fort que per uns moments s'obliden de l'edat que tenen.
- I jo seré una gosseta sàvia?
- Pues claro! Si vols, sí! Jo sóc una rateta savia, m'ha mare m'ho ha dit tota la vida... "Mite-la, la rateta sàvia!"
- I com és que ets una rateta?
- Pel llacet que porto al cap.
- Ostic, qué fàcil que és tot, no?
- Més del que sembla!
- Hai après tantes coses en tan poc rato que tinc son i tot...
- Venga, te bressolo en bracets hasta que t'adormos i te conto un conte molt curtet...
- Me'n recordaré quan me desperta?
- Tan se val. Però lo que et diga te quedarà com un run-run al capet per sempre més, vale?
- Vale!
- Mira, bonica, jo vinc d'una familia de ratetes. Ma mare és rateta i ma iaia ere rateta...
- Portaveu totes llacets al cap?
- I devantals de floretes.
- En blonda?
- En blonda. El fet és que sent rateta, ara m'hai ajuntat a una familia de llops. Lo meu home és llop, i la meua cunyada, i lo meu sogre...
- Porten llacets al cap?
- No! Los llops es fàcil saber que són llops perquè seu diuen de cognom. Jordi Llop, Pilar Llop... no hi ha pèrdua.
- Ostic, què fàcil!
- No teu dic?! Va tanca els ullets... el fet és que la llegenda conta que tots tenim dos llops a dintre nostre, i que estan en constant lluita. Un és dolentot i envejoset, i se sent inferior i s'enrabia i té por i mossega i és tot ego. I un altre, que és bonet, i només té ganes de jugar, i és pur amor i pau i vol lo bé par tothom.
- I quin llopet guanya?
- Lo que alimentos més.
Que este run-run t'acompanyi sempre, cadellet meu que llegeixes això!
