dilluns, 25 de gener del 2016
Calma al riu de dalt....i cigonya!
Etiquetes de comentaris:
La terra. Flix. Paissatges. Riu Ebre.
divendres, 22 de gener del 2016
Poemes cantats. Homenatge a Teresa.
Ovidi Motllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995) actor i cantautor de la Nova Cançó, valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius
"Senyores i senyors sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben fort que parle català, i que ho faig a la manera de València".
Fa Lam
Homenatge a
Teresa.
Lletra i Música :
Ovidi Montllor
Fa Lam
Com un record d'infantesa
Rem Sol
Rem Sol
sempre recordaré
Do
Do
a la Teresa,
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
ballant el vals.
Lam Mi
Lam Mi
Potser fou l'ultim fet
Lam Mi
Lam Mi
amb algú que estimés
Rem Sol
Rem Sol
abans que un bombardeig
Do
Do
la tornés boja.
Fa Lam
Tots els xiquets la seguíem
Rem Sol Do
Rem Sol Do
i en un solar apartat ens instruíem
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
al seu voltant.
Lam Mi
Lam Mi
Mig descabellonada
Lam Mi
Lam Mi
ens mostrava les cuixes
Rem Sol
Rem Sol
i ens donava lliçons
Do
Do
d'anatomia.
Fa Lam
Fa Lam
Ella ens va dir d'on veníem.
Rem Sol
Rem Sol
I que els reis de l'Orient
Do
Do
no existien.
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
Ni llops ni esperits.
Fa Lam
Fa Lam
Ens parlava de l'amor
Rem Sol
Rem Sol
com la cosa més Bonica
Do
i preciosa.
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
Sense pecats.
Lam Mi
Lam Mi
Ens ensenyà a ballar
Lam Mi
Lam Mi
a cantar i a estimar.
Rem Sol
Rem Sol
D'això ella era
Do
Do
la que més sabia.
Fa Lam
Amb una floreta al seu cap
Rem Sol
Rem Sol
i un mocador negre al coll
Fa Do
Fa Do
i faldes llargues
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
i un cigarret.
Fa Lam
Vas ser la riota dels grans,
Rem Sol
Rem Sol
i la mestra més volguda.
Do
Do
dels infants.
Lam Mi
Ara de gran comprenc
Lam Mi
Lam Mi
Tot el que per TU sent
Rem Sol
Rem Sol
i et llence un homenatge
Do
Do
als quatre vents.
Fa Lam
Fa Lam
Com un record d'infantesa
Rem Sol Do
Rem Sol Do
sempre et recordaré, Teresa,
Fa Sol7 Do
ballant el vals.
Fa Sol7 Do
divendres, 15 de gener del 2016
Qui diu que l'hivern no és bonic?
Etiquetes de comentaris:
La terra. Flix. Paissatges. Riu Ebre.
dilluns, 11 de gener del 2016
La Cana demana el vot pels pressupostos participatius!
Del 12 al 16 de gener es duran a terme la votació popular del procés de pressupostos participatius per a l'any 2016 de l'Ajuntament de Flix, i a la qual estan convocats els veïns i les veïnes de la població empadronats a Flix majors de 16 anys. L'horari de les votacions serà de 9:00 a 14:00 h. i a més el dia 14 també es podrà votar de 17:00 a 21:00 h. El lloc on s'efectuarà la votació seran els baixos de la Casa de la Vila.
L'Assocciació La Cana s'han presentat dos propostes:
.- Il·luminació i museització del Castell Nou.
.- Reconstrucció d'una premsa al Molí d'Oriol.
En el primer cas es tracta de continuar la segona fase del Castell Nou i té com a element principal la il·luminació exterior per a que es pugui veure de nit, des de tots els angles.
En el segon es tracta de la reconstrucció d'una de les premses que hi ha al Molí d'Oriol per a poder entendre com funcionaven, tenim tots els elements de pedra, però falta la fusta.
Trovem que són dos propostes interessants, per tant us demanem que aneu a votar i que ho feu per les dos propostes esmentades.
Salut i Patrimoni
Jaume Masip llop
President de La Cana.
Etiquetes de comentaris:
Flix. Patrimoni històric.,
participació
divendres, 8 de gener del 2016
Reflexions, curtes, del dia que fas 61 anys.
Quan era jovenet, quan erem
jovenets, recordo que de vegades comentàvem: pos jo, l’any 2000 en tindré 45! I
jo 47! Semblave tant lluny allò...
També ere molt freqüent veure com
a una persona gran gent de 20 anys, quan en tens 15, clar, ara cinc anys no són
res, dic ara que en tinc 61, però llavors era un món sencer 5 anys!.
És molt habitual, sobre tot avui,
el comentari: com han passat els anys!, els anys passen volant! Crec que s’ha
de mirar la part bona del tema, si els anys passen ràpid, segurament és perquè
no hi ha gaires problemes a la teva vida, si n’hi ha, el temps no vola, us ho puc
assegurar!
La veritat és que jo no em puc
queixar de la vida que tinc i he tingut, sóc afortunat en mols aspectes, però no
vull que això sigui cap mena de balanç, encara he de donar molta guerra!.
Mun pare en va fer 86 l’últim dia
de l’any, moltes vegades penso com va ser la seua infantessa i joventut, 7 anys
el 1936, 26 quan jo vaig naixer l’any
1955...es va jubilar el 1989! encara anem a les aulives i és reiaio! Aquí trobo
a faltar a ma mare...
Qua jo era petit, els reis em van
portar un camió de fusta, recordo també un avió de plàstic “ultramodern” coses
així ens portaven les reis, i el tronc de nadal caramels i poca cosa més...res
de pare noel! Alguna sabina adornada si que recordo!.
La nostra generació hem viscut
unes quantes transicions, quan érem petits es va acabar la postguerra, encara
hem begut llet dels americans a l’escola! i quan érem encara molt jovens vam
viure els anys 60 i el final del franquisme, per escriure un llibre!.
Hem viscut, a la edat que s’han
de viure aquestes coses l’esclat de la millor música de tots els temps, anys
60, 70, 80... i sobre tot hem viscut una època en que la il·lusió de que podíem
canviar el món era certa!.
Ens hem fet un fart de voltar per
les discos i pubs de la comarca! Per desgràcia molts es van quedar pel camí...
En aquells temps, temps de
universitats laborals, vaig aprendre a tocar la guitarra i cantar, “estil
cantautor” i “estil llargues nits al passeig amb el rock de Juanito rock,
garrafa de vi del sindicat i botifarra calenta de Pili!”, ara la torno a
disfrutar! Cantar un parell de cançons abans de sortir de casa fa que surtis
amb un somriure al carrer, no és bonic això?, apunteu-vos la recepta contra el
mal humor o la moral baixa!
Ostres! Avui se’n ha anat Ramón! Juer!
Ho he sentit de debò! Molts ens vam fer grans al morales...a la sortida un em
deia, si contéssim les cerveses que ens ha posat? Un home vital, optimiste,
massa jove.....
Fa molts dies que tenia hora a la
seguretat social per avui, amb el cotxe cap a Móra pensava: quant et preguntin
que vols diràs, doncs fa dos anys que estic a l’atur... afectat per l’ero d’Ercros...
i avui faig 61 anys, em voldria jubilar....és lo que te pensar massa les coses
abans de que passin: bon dia, dic a l’entrar, bon dia respon la noia, no ho ha
ningú esperant...te hora? si, li
responc, a les deu...segui...que vol, Jubilar-se? Juer! Serà pel cabell blanc?.
Ah! La xarxa! Fa il·lusió, no em
digueu que no, que un munt de gent se’n recordi de tu en aquest dia
assenyalat!, l’alegria te graus, naturalment, uns et fan més il·lusió que uns
altres, però, al menys jo, estic molt agraït a tots i totes...però la il·lusió
més gran...la gent que més t’estimes, naturalment!
M’esperaven per cap d’any....mun
pare és del dia 31! Desprès pel dia de reis...res...no vaig arribar fins el dia
8 de gener, això va fer que quant ja s’havien acabat les celebracions nadalenques,
el meu cumple semblava un afegit! Amés moltes vegades era el dia de començar a
estudi!
Aquest matí m’ha trucat Aïda, al telèfon...Ona,
la meua neta! Flisitats! Sento a l’altra banda del telèfon...però no ho sabeu
que sóc de llàgrima fluixa?
dilluns, 4 de gener del 2016
La Picossa i Penya-roja des de Sant Jeroni.
El castell de Miravet i Rasquera
Tivissa
El mirador de la Picossa, quatre eixerits!
El mirador de la Picossa, quatre eixerits i lo pare carabassot! :)
Los plans de Móra, si no m'equivoco, la llum era poca!
Lo Monsant.
Corbera d'Ebre.
Flix. darrere lo ventilador!
Pujant a la Penya-roja, me penso que estant pensant: on van estos penjats?
Sant Jeroni i Santa Madrona, un lloc molt bonic!
divendres, 25 de desembre del 2015
divendres, 11 de desembre del 2015
Poemes cantats. Aquellas pequeñas cosas.
AQUELLAS PEQUEÑAS COSAS
Uno se cree
que los mató
el tiempo y la ausencia
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás de la puerta
te tienen tan a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y...
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.
dilluns, 7 de desembre del 2015
Tardor 2015 al meandre de Flix.
Etiquetes de comentaris:
La terra. Flix. Paissatges. Riu Ebre.
diumenge, 6 de desembre del 2015
Poemes cantats. Una Guitarra.
Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) és un dels cantautors i músics catalans
més populars. Es tracta d'una de les figures més destacades de la cançó moderna
tant en llengua catalana com castellana. La seva obra conté influències
d'altres poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael
Alberti, Federico García Lorca, Pablo Neruda o León Felipe; així com de gèneres
diversos com el folklore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i del
cançoner popular de l'Amèrica Llatina, amb versions de cançons de Violeta Parra
i Víctor Jara. És un dels pioners de la Nova Cançó catalana. Joan Manuel Serrat
és conegut també amb els sobrenoms d’El noi del Poble-sec (el seu barri natal)
i el Nano a l'Argentina.
Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys, encara adolescent,
entre les meves mans que tremolaven
jo vaig prendre ben fort aquell juguet.
Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.
Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.
Ara l'amor arriba.
Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.
Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi, amb mi
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora sempre amb mi.
dimarts, 1 de desembre del 2015
El CUP de la qüestió.
A dia d’avui em temo que això no
acabarà bé, més que res perquè en l’únic que estem tots d’acord és que si no hi
ha acord serà un gran fracàs.
Començaré dient que em fa molta
pena que hi hagi gent que insulta a d’altres perquè no pensen igual que ell,
això té un nom que no vull dir. I no hi insults només per a la CUP, per a Junts
pel Sí també n’hi ha i s’ha de tenir present que quant s’insulta a votants de JxSi
es fa per a tots, CDC, ERC i independents que són molts. Per desgràcia n’hi ha
molts que confonen Junts pel Sí amb convergència, si JxSí té una cosa bona és
precisament haver aconseguit juntar per a la causa independentista gent
diversa, de dretes i d’esquerres, polítics i gent de la societat civil, en
aquest sentit jo tinc una cosa molt clara, mai serem independents sense la
dreta catalana, com tampoc no ho serem sense la esquerra radical.
Al final tothom és presoner de
les seues promeses, altrament dit coherència, la CUP és coherent perquè va dir
que no faria president a Mas i JxSí és coherent perquè va dir que era el seu
candidat, ningú és ni més ni menys coherent que l’altre, vet aquí el primer
problema, no es pot negociar res que no es vulgui negociar, per tant en la qüestió
del president no hi ha acord possible. Perquè negociar vol dir que cadasqú ha rebaixar
expectatives a canvi d’alguna cosa.
Aquí, la meua humil opinió, és
que la CUP ho porta massa al límit, no voler a Mas perquè és un símbol de
moltes coses és una mica absurd, vol dir això que acceptarien a qualsevol altre
encara que fos de convergència?, o vol dir que no volen a ningú de convergència?
Sense convergència no arribarem a la independència, per arribar-hi fem falta
tots.
Jo penso que primer és el país,
per això, jo que sóc votant d’ERC, vaig votar a JxSí, desprès de pensar-hi
molt, i sent conscient, que si no hi havia majoria absoluta hi hauria problemes
com els que tenim perquè la CUP ja havia avisat que faria el que fa i Junts pel
Sí també.
Al final 1.600.000 pensaran que
la culpa és de 300.000 i 300.000 pensaran que la culpa és de 1.600.000 i és que
els veritables responsables de tot som els votants, la correlació de forces l’hem
decidit nantres, ara cadasqú que aguanti la seva vela i si hem de tornar a
votar doncs ho farem, ningú va dir que el camí seria fàcil, potser el que no
ens pensàvem era que nantres mateixos ho faríem difícil.
Totes les opinions són legítimes
però, què fem primer, la revolució o un país
lliure?, vet aquí el CUP de la qüestió, sense país, sense estat propi no hi ha
revolució possible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




















































