divendres, 10 de juliol de 2009

La Gnomònica: l’art dels rellotges de sol





Entrada dedicada al company Albi.
Quan, de mica en mica, els rellotges de sol anaren perdent la importància cabdal que havien tingut, ningú no s’adonà que s’estava produint un canvi més substancial que el fet de deixar de mirar enlaire per mirar-se el canell. Tota una nova manera d’entendre la vida s’anava introduint en el pensament col·lectiu. És per això que pot semblar paradoxal parlar de rellotges de sol just quan comptem el temps no ja per minuts, sinó per mil·lisegons, quan els rellotges de quars, els ordinadors, qualsevol calculadora de butxaca ens han acostumat a una precisió gairebé impertinent. Tanmateix els rellotges de sol segueixen vius. Inalterables al pas dels anys, segueixen marcant les hores que pintaren els nostres avantpassats.
El rellotge de sol ens fa memòria constantment del nostre arrelament a la terra, de la nostra servitud als seus ritmes, al seu voltar immutable. Se’n riu dels nostres perfectes rellotges plens de perfectes hores, totes perfectament iguals. Ell sap que al final de l’any serà el nostre rellotge el que anirà malament i que, per posar-hi remei, cada quatre anys afegirem un dia al calendari.
L’home primitiu degué apreciar ben aviat la primera mesura que hom pot prendre del sol, la diferència entre el dia i la nit, un cop assumit aquest fet degué observar les variacions en l’ombra que el sol projectava en qualsevol objecte, després segur que aprecià com aquesta ombra s’escurçava al llarga del dia fins un punt on tornava a allargar-se, havia descobert el migdia. Un cop esdevingué sedentari, ja no li calgué observar l’ombra de l’arbre o la roca, plantà un pal vertical davant la cova o la cabana, i així va poder observar la variació de l’ombra del mateix pal i va comprovar com les variacions coincidien amb èpoques de fred o calor, això el va ajudar molt a preveure les feines del camp.
El rellotge de sol més antic del qual se’n té notícia fou trobat a Egipte i datat a l’època de Tutmosis III, uns 1500 anys abans de la nostra era, el primers en assolir un elevat grau de perfecció foren els Sumeris, que ja tenien uns alts coneixements astronòmics allà pel segle VI aC.. Amb els grecs els rellotges de sol són estudiats a consciència i per primer cop el gnòmon (el “pal dret”) deixa de posar-se en posició vertical i passa a posar-se en la posició correcta, paral·lel a l’eix terrestre. Els romans es van limitar a copiar els rellotges grecs. Els àrabs van perfeccionar fins a altíssims nivells la tècnica de construcció.
Va ser al llarg dels segles XVI i XVII quan s’emparellaren la gnomònica, art de fer rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquests segles es construïren majestuosos palaus i immenses esglésies on s’hi bastiren, pintats, esgrafiats o amb d’altres tècniques, uns rellotges de sol tant desmesurats que molts d’ells voltaven la trentena de metres. Un cop superada l’etapa en que fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la il·lustració es popularitza la tècnica i sorgeix l’ofici de quadranter i es comencen a fer rellotges de totes mides i totes menes, a les places i els mercats, a les ermites i els masos i també de portàtils.
Els primers rellotges mecànics sorgeixen a mitjans del segle XVI però no es perfeccionaren fins el segle XVIII, fou quan es comencen a arraconar els rellotges de sol, tant sols al camp, on les hores són més plàcides, es va poder refugiar el rellotge de sol, desplaçat d’un món frenètic que va deixar de comptar en hores per a fer-ho en minuts. Hi ha diversos tipus de rellotges de sol: equatorials, horitzontals, verticals, de pastor, anulars i díptics.
A Flix en podem observar un a la façana de l’ermita del Remei, que segur que marcava l’hora de tornar al poble els dilluns de Pasqua, i un altre a la Plaça Major que seria l’hora oficial en dies de festa o de mercat.
La Societat Catalana de Gnomònica es una entitat, fundada l’any 1988, que té com a objectiu fomentar l’estudi, el coneixement, la defensa i la recuperació i restauració i l’inventari d’aquest valuós patrimoni cultural i històric que són els rellotges de sol, així com organitzar activitats relacionades com exposicions, conferències o cursets. Si voleu saber més coses sobre aquest tema podeu consultar la seva pàgina web, que es d’on ha sortit aquest informació i on hi són
dos dels nostres rellotges de sol que es van incorporar a l’inventari de Catalunya l'any de 2002.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Força interessant l'article Jaume. Ja tinc clar el personatge que haurà de contribuir a posar en marxa el meu rellotge. De totes formes no és una tasca fàcil i caldrà una bona documentació. Esperem que estiguis a l'alçada com la de l'escrit. Ja ja ja. Salut.
Albi