Gossos i gats, gats i gossos, necessitem ajuda!

De petit i jovenet, és a dir, mentres vaig viure a casa de muns pares, hi va haver gossos a casa, els de munt tiet, que era caçador, i els de casa, per dir-ho així. De molt petit recordo que pujava a cavall d’un gos de caça que es deia “ligero”, a la raval teníem una gosseta, Mirca, mun pare li havia ensenyat algunes coses com demanar menjar movent les potes del davant asseguda sobre les de darrere, va viure 17 anys. Després en vam venir d’altres com la Ciana, la Duna, etc. però jo ja no parava gaire a casa, aquests animalets mai varen ser de la meva responsabilitat, per tant només els disfrutava.
Quan ens vàrem casar, fins hi tot abans de tenir endreçada la casa del carrer Major, va aparéixer a la nostra vida una gata molt especial, “Ariadna”, fins hi tot viatjava amb nosaltres amb la vespa, com totes les gates i gats de carrer anava una mica a la seva, però amb ella vàrem aprendre a estimar i, sobre tot, a conéixer els gats. Els gats són uns animals molt especials i no m’entretindré a explicar-ho, per a dir-ho en dos paraules les persones no tenen gats, els gats tenen a les persones, els egipcis, que van ser pioners en moltes coses, els coneixien tant bé que els veneraven com a déus. Quan vàrem anar a viure al barri hi va haver altres gats a la nostra vida, Petri, Bili... però ja teníem fills, Pau havia nascut al poble i Aïda al poc temps de viure al barri, quan van començar a “tenir edat de demanar” vàrem tenir el primer gos, “Hash”, i el gat que teníem se’n va anar.
Tenir un gos, un gat o qualsevol altre animal és una responsabilitat, això ho hauríem d’entendre tots, ells necessiten atenció gairebé com un fill, salvant les degudes distàncies i com els fills et donen disgustos i alegries.
Hash és un cocker, l’únic que va sobreviure dels que va parir la seva mare, molta gent em va dir que era un gos difícil, fins hi tot hi va haver gent que em va dir que havia hagut de sacrificar el seu perquè no el podia controlar, la veritat és que no hi ha gossos dificils, cada raça, cada gos, té unes característiques diferents i si no es coneixen, si tindre un animal és un caprici i no un exercici de responsabilitat, llavors més val no tenir-lo. Ell no és un gos qualsevol, se sent part de la família i ens cuida a tots, ara ha canviat una mica, ja no està sol i s’ha hagut d’adaptar a tenir companyia, quan estem a la taula sembla que no pari de demanar que li donéssim alguna cosa, en realitat no és així, si li possesim una cadira per a ell, seria feliç menjant amb nosaltres, és molt inteligent i pur múscul, no es cansa mai i li agrada molt l’aigua, l’únic problema, que si no s’entén pot ser molt difícil, és que té un caràcter molt fort i de vegades no fa el que tú vols, bé si que ho fa si t’enfades però ho fa remugant, si fa alguna malifeta, ja sap que anirà castigat i se’n hi va tot sol, però remugant i ben enfadat. Quan dic que forma part de la família ho dic de veritat perquè ell se sent així, quan descansa busca el lloc de la casa des d’on pugui tenir-nos controlats a tots, té una tàctica molt especial per a saber si ets dins de l’habitació si la porta està tancada, bufa per davall la porta per a que li retorni la teva olor. El que més sobta quan ho expliques, ja sé que gairebé tots els gossos són capaços de saber quan els has de treure a passejar i associen el fet amb la roba que et poses, amb certs gestos o fins hi tot amb l’hora, però ell no, ell et llegeix el pensament, ho dic seriosament perquè ho he viscut moltes vegades, sense fer el més mínim gest, ni moure un dit, ni mirar-lo, només et cal pensar -vaig a treure els gossos a passejar- per a què es torni boig de content, ho sap!.
I va arribar Leo, va venir amb Aïda quan va tornar a casa després de viure un temps fora, és una labrador, així com Hash et llegeix el pensament, ella entén tot el que li dius i es molt obedient, això no vol dir que no tingui personalitat, que la té, l’hem vist molt poques vegades enfadada, però quan ho està fa molt respecte, són el gosos que fan servir els cecs, només cal dir això per entendre una mica el seu caràcter, quan està contenta i te ganes de jugar és quan te’n adones de la seva força i agilitat, quan està tranquila de vegades per a mirar-te no aixeca ni el cap, només els ulls. També li agrada molt l’aigua i ella i Hash són molt amics, veure’ls jugar i tirar-se a la piscina és tot un espectacle, són com dos xiquets. Són bons guardians, amb un olfacte i una oïda excepcionals i sort que tenim un jardí molt gran, que ens estalvia molta feina, perquè poden córrer al seu aire sense tenir la obligació de treure’ls al carrer dos o tres vegades al dia.
Un dia Hash va aparéixer amb un gat petitet a la boca, era ben viu, ara viuen en perfecta armonia ell, Leo i Mèu, que és com es diu la gata, és una punyetera, molt llesta i penso que la més independent que hi ha de la seva espécie.
Bé, així, sense gairebé adonar-nos’en, convivim amb un gos, una gossa i un gata i tot aniria perfecte si no fos perquè Hash i Leo són tant amics que ja han sigut pares dos vegades, la primera va parir cinc cadells, que per sort vàrem poder col·locar sense problemes, ara, tot i les precaucions que vàrem tenir, n’ha tingut vuit, quatre mascles i quatre femelles, ja n’han adoptat quatre, però necessitem trobar llar per a els quatre que queden.
La primera vegada estàvem una mica espantats, com sortirien els fills d’un cocker i d’una labrador? ara estem més tranquils perquè els primers ja tenen prop d’un any i tots, igual com els d’ara, han sortit igual que Leo.
Per acabar-ho de complicar també va parir la gata, però si era una adolescent!, i tenim dos gatets que són una monada, als que també els hi cal algú que els adopti.
És tot un espectacle veure conviure gats i gosos sense cap problema, en contra de tots els tòpics, però haurem de prendre mesures per a que això no torni a passar. El més important és que ara necessitem tota l’ajuda que ens pugueu donar per a trobar una llar per a ells, quatre fills de Hash i Leo i dos de Méu i pare desconegut, és que les gates...
Penjo algunes fotos, són tant guapos!!!, si en voleu algun, tant gat com gos i no podeu venir a buscar-lo, els portarem on calgui.

A les fotos podeu veure els pares, un dels gemans grans de l'altre part i els cadells.
Per a contactar amb nosaltres: 977412044 o jmasips@terra.es