3 i 2 Fansin

Aviat farà un any de la festa del 25è aniversari del 3 i 2 Fansin, la presentació de la nova revista, l'exposició, el jardí de casa ple de llumetes i d'amics, el cava, la guitarra a les tantes de la matinada, la piscineta... el bon rollo, una de les millors sessions de disco de la història...llàstima de que no hi som a temps de celebrar-ho aquest any! o sí? a la pàgina podeu disfrutar de tots els números del Fansin i més coses, veiu-ne un tast.

Patrimoni històric de Flix. El molí d'Oriol

Tot el patrimoni històric de Flix és important, des dels poblats ibers fins la creu de terme dels d’Arenys, però el molí d'Oriol té una cosa especial, va ser el punt de partida d'un canvi en la sensibilitat cap el patrimoni per part de molta gent. Si no recordo malament, l'any 2001 es va fer la prolongació de l’avinguda de la Llum, la previsió de l’ajuntament, i de l’oposició d’aleshores, era destruir la paret i part de l'interior per a fer la vorera més ampla i un pàrking a dins, per sort es va poder conservar, tot l’interior, part de la premsa que hi havia a la vorera i els elements de pedra dels fonaments encara que fora del seu lloc, i també vàrem poder saber que prop de la vorera on hi ha la pedra que queda de la premsa exterior s’hi va trobar un túnel que molt probablement és el refugi antiaeri del bloc de pisos que s’hi va construir abans de la guerra civil que, malauradament, no sabem com és.
Bé, un dels motius principals del naixement de l’associació La Cana va ser salvar el molí d’Oriol i gràcies a l’esforç d’aquella gent, de l’arqueòleg territorial i de l’Antoni Sabaté, que va haver de convèncer a la resta del consistori per arribar a una solució que va satisfer a totes les parts, es va salvar un element patrimonial molt important per entendre una part de la història del nostre poble.
El meu treball i el de la gent de La Cana va passar, a partir d’aquells fets, de les converses de carrer a ser una part activa de la conservació i divulgació del patrimoni històric de Flix, la feina feta a la vista està, recuperar el passat és omplir d’història el futur!

El Molí d’Oriol és un antic molí de premses de biga i lliura, situat actualment en zona urbana, entre els carrers, Avinguda de Catalunya, Avinguda de la Llum i Carrer del Mercat. És documentat al segle XVIII en una pedra situada a la façana on es pot llegir: “AÑO DE 1789 REYNANDO LA MAGESTAD DE CARLOS IV SE AUMENTO UNA TERCERA PRENSA EN ESTE MOLINO SIENDO INTENDENTE EL SR BARON DE LA LINDE Y SU COMISIONADO DON GREGORIO CARPINTIER DE LA CIUDAD DE TORTOSA” i al segle XVII en el Capbreu de Flix de 1625 (Arxiu Històric de Barcelona, Baronies, C-XII-6) “ lo molí de la sansa junt lo molí del oli del sord al camí de la barca” (actual Avinguda de Catalunya). S’ha destacar també la troballa d’una moneda castellana de vuit maravedís de mitjans del segle XVII i de tres monedes més pendents d’identificar.
Es conserven al recinte del molí les restes de quatre premses d’oli, la cinquena és a l’exterior, la primera intervenció arqueològica duta a terme en aquesta instal·lació pre-industrial es va fer entre l’1 al 31 de juliol de 2004 mitjançant dos camps de treball per a joves organitzats per l’Ajuntament de Flix, el Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Josep Carol,
La segona campanya d’excavacions al Molí d’Oriol, es va fer sota el patrocini i coordinació de l’Ajuntament de Flix i es realitzà entre l’1 i el 15 de juliol de 2005, va comptar amb la col·laboració de 17 voluntaris, un grup dels quals eren alumnes del I.E.S de Flix. Les dos campanyes van estar dirigides pels arqueòlegs, naturals de la població de Batea, Josep M. Pérez Suñé i Pere Rams i Folch,
Els resultats de la segona campanya, on es van extreure moltes tones de runa, van ser espectaculars, deixant al descobert els elements de totes les premses, i d’altres elements com la sotamola (on es xafaven les olives), dipòsits de decantació, una altra porta d’accés des del carrer del Mercat i altres nivells d’ocupació a un nivell inferior, entre d’altres. També cal destacar la constatació de l’existència de dos capes de llims de riu diferenciades corresponents les riuades de 1937 i 1907.
Una altre tema a destacar és l’excel·lent estat de conservació de molts dels elements, això permetrà recuperar més fàcilment aquest espai per a explicar com funcionava el sistema de producció d’oli de l’època.
Durant la tercera campanya, l’any de 2006, va aparèixer una altra sotamola i només falta fer una petita intervenció arqueològica i preparar el projecte de musealització que es farà aquest any de 2009, la previsió és que l’any vinent es pugui executar el projecte, afegint un altre actiu al patrimoni històric de Flix, amb el elements necessaris per a ser entés per tothom i visitat en les condicions de seguretat necessàries.

A les fotos podeu veure com estava el molí abans i després de les excavacions i el personal que va intervindre en la campanya de l'any 2005.

Si voleu saber més coses sobre les premses de biga i lliura hi ha a la xarxa un treball molt interessant dels mateixos arqueòlegs que treballen al molí d'Oriol.

Fins la propera, Flix Jazz

Flix Jazz.

Felicitats a tothom que ho ha fet possible!

Ero de Ercros

Les negociacions de l'ero d'Ercros han entrat a la recta final, crec que, dins del dolent i tal com es va plantejar inicialment, ens hem sortit prou bé en aquesta batalla, esperem que no n'hi hagi cap més. Si no hi ha cap entrebanc els acomiadaments a la fàbrica de Flix, que de 51 han passat a 34, es convertiran, en certa manera, en jubilacions en un parell d'anys, això s'ha aconseguit gràcies al esforç dels membres del comitè i de molt altres que hi han posat el seu granet de sorra.

El personal de la fàbrica, desprès de les assemblees d'ahir, ha votat avui, amb 181 vots, a favor de l'acord, ara no ens hauríem d'aturar i aprofitar l'empenta, els contactes i el que calgui, per lluitar pel futur.

Per una altra banda, hi ha senyals de que la gent de Flix comença a pensar en que hi ha futur amb altres vessants de la economia, a banda de la fàbrica, sincerament crec que ens en sortirem.

Grup de suport als bombers

El foc del Parc Natural dels Ports encara crema però els bombers han aconseguit estabilitzar el perimetre. Més de 500 professionals entre Bombers i d'altres cossos de seguretat fan un feina ingent per tal de preservar aquest espai de gran riquesa natural.A més, aquest terrible incendi ha provocat la dolorosa pèrdua de 5 servidors públics i un ferit que encara està molt greu.Els bombers, que fa més de cinc dies que treballen nit i dia, estan fatigats físicament per les dificultats orogràfiques del terreny i psicològicament per la pèrdua dels companys morts en el servei.

Les xarxes socials com el facebook i el twitter han estat darrerament instruments útils per difondre la nostra solidaritat en temes internacionals com la tupidana electoral d'Iran i el Cop d'Estat d'Hondures o el rebuig a ETA.Ara també ens són útils per solidaritzar-nos amb uns Bombers que lluiten amb totes les seves forces, jugant-se la vida, per evitar que la riquesa natural i cultural del nostre país s'esfumi i que cap de nosaltres prengui mal.

Com pots mostrar el teu recolzament als Bombers?

1- Participant en aquest grup i fent-ne difusió.

2- Canviant la foto del teu perfil per l'escut dels Bombers i actualitzant el teu status (Pots agafar la imatge del grup).

3- Reenviant aquest text als teus contactes del Facebook, Twitter i llistes de distribució

4- Fent un post al teu bloc reconeixent la seva tasca.

Un dia molt trist

Horta de Sant Joan
Quatre bombers moren i dos queden ferits greus pel foc que crema als Ports Actualitzat a les 00:03 h 22/07/2009
Quatre bombers han mort i dos més han quedat ferits de gravetat a causa de l'incendi que crema des de fa més de 24 hores al Parc Natural dels Ports, a la Terra Alta, segons ha confirmat la Generalitat. Les víctimes mortals eren membres del parc de Lleida. El foc s'ha descontrolat aquest dimarts a la tarda i, empès pel vent, ha avançat cap al nucli urbà d'Horta de Sant Joan i ha obligat a confinar els veïns d'aquest municipi. Les flames han calcinat fins ara 800 hectàrees de vegetació. Una setantena de dotacions terrestres dels bombers treballen en les tasques d'extinció. La Generalitat ha decretat per aquest dimecres dia de dol oficial per les víctimes.

La Clotxa

Clotxa, antigament Cotxa o Quotxa, de clotxes n’hi ha a molts pobles, en general designen llocs d’aigua.
En toponímia és un terme genèric que designa un clot de poca profunditat. La seva distribució és en dos grans àrees, l’una pirinenca i l’altra valenciana. A l’Ebre és cavitat a la terra, més ampla i menys fonda que el clot; un cocó o una basseta en algun indret. S’hi usa amb el mateix valor el terme reclotxa.
Amb el nom de l’indret de Flix que anomenem bassa de les Clotxes passa el mateix que amb el de la roca del Tormo, un tormo és un genèric toponímic amb el significat de penyal o gran bloc de roca isolat. És com dir “la clotxa de les clotxes o el tormo del tormo”
Per tant la bassa de les clotxes no es diu així perquè s’hi anés a menjar la clotxa, sinó perquè precisament una clotxa és una mena de bassa, d’aquesta manera s’entén millor el nom del plat més típic de les nostres terres, per la forma de clot o de clotxa que té el pa que s’utilitza de suport pels ingredients.

Un menú de plat únic, que no es poc
Este plat, tradicional d’aquestes terres, era el que els pagesos es preparaven al difora (al tros) per aguantar una dura jornada de treball. Els ingredients de la clotxa són: pa, tomata (tomàquet) escalivada, alls i seva al caliu, sardina (arengada) “de Casco” o “de la Costa”, que es menys salada, sal i oli d’auliva, actualment s’hi pose també llonganissa a la brasa i n’hi ha que hi posen també botifarra de ceba o d’arròs, ingredients que antigament no es menjaven cada dia.
Lo pa fa de plat, es parteix un pa rodó (millor de pagès) per la meitat i es buide treien la molla en una peça, està millor amb el pa una mica torrat encara que no és imprescindible, s’omple amb els ingredients esmentats començant per la tomata que es reparteix pel pa amb l’ajuda, si es vol, d’una forquilla, la molla del pa fa de tap de la clotxa.
Es menja amb les mans o sigui que no cal carregar cap el mas ni amb plats ni coberts. Normalment s’utilitza la meitat d’un pa de mig quilo, encara que n’hi ha que s’atreveixen amb la meitat d’un de quilo i en algun restaurant de la Ribera d’Ebre estan oferint mini-clotxes, naturalment s’ha de regar amb un bon vi.
Un dels secrets de la clotxa és posar-hi tomata i oli amb generositat per a que el pa quedi sucós, sinó pot ser una mica pesat de menjar, estopenc.
Antigament hi havia més varietats de clotxes entre elles la de fesols, al matí, en arribar al tros, el pagesos encenien un tronc de figuera, que creme molt lentament i amb un foc poc viu i hi posaven a bullir el tupí de fesols (mongetes) de manera que just al migdia estaven cuits, simplement omplien la clotxa amb els fesols i un bon raig d’oli d’oliva i també es podia acompanyar amb la sardina.
La clotxa és un plat d’hivern, los ingredients són “del temps”, senzills i barats, la varietat de tomata que hi va millor és l’anomenada de “penjar” que aguante molt sense fer-se malbé.
Bon profit!

Flix Jazz

Un esdeveniment que realment em fa il·lusió:

Divendres, 24 de juliol
Ca Don Ventura, 18 h., FESTIVAL FLIX JAZZ, "Els plaers del jazz", per Jaume Magriñà
Discoteca Springflix, 22:30 h., FESTIVAL FLIX JAZZ, Swell
____________________________________

Dissabte, 25 de juliol
Escola Municipal de Música, 11 h., FESTIVAL FLIX JAZZ, Master Class, d'Ivan Sáez
Plaça Major, 19 h., FESTIVAL FLIX JAZZ, Since We Meet
Plaça Major, 22:30 h., FESTIVAL FLIX JAZZ, Dani Pérez Trio
____________________________________

Diumenbre, 26 de juliol
Escola Municipal de Música, 11 h., FESTIVAL FLIX JAZZ, Música per a nens, a càrrec de Norma Pujol i Júlia Muñoz
Plaça Major, 19 h., FESTIVAL FLIX JAZZ, Paulinho Lemos

L'incendi del dijous, un bon ensurt!

El dijous passat vàrem tindre un bon ensurt, un incendi que va començar molt prop de casa va cremar uns 2000 m2 del bosquet de l'Aubal, hem de felicitar als bombers per la seva ràpida intervenció i la bona feina, sinó segur que arriba més enllà de la deixalleria, va començar en un sender que puja fins la urbanització de la Bassa del Clotxes, fa pensar amb una burilla de cigarret.
I és que aquest any patirem, deien els bombers, a la primavera va ploure molt, hi ha molta herba i ara, apart d'estar molt sec, el que és pitjor és la sequera ambiental.

Qualsevol precaució és poca, parem atenció!, la veritat és que un bosc cremat és una cosa molt trista.

La meva filla, que és aspirant a bombera voluntària fa fer unes quantes fotos, la que es veu l'arbret i el caminet és on va començar.

Ens hi juguem el nostre futur!

Aquesta setmana hi ha un dia molt important pel futur de Flix, està prevista la visita del secretari d’Estat del ministeri de Medi Ambient, actualment es diu de Medi Rural i Marí, per anunciar un nou calendari per a donar garanties de seguretat i qualitat de l’aigua del riu Ebre, en el tram català.
Els tema dels fangs de l’embassament és una qüestió de futur molt important per a nosaltres i, des de certs àmbits, es deixen sentir veus que diuen que no s’han de tocar i muntar-hi un monumental sarcòfag per a deixar-los in situ.
Cal recordar algunes coses: el procés per a decidir què s’havia de fer penso que va ser exemplar, amb una participació molt important des dels més diversos àmbits; fa més d’un any que el treball està adjudicat a una empresa; cal pensar a qui no li interessa que no es treguin i, finalment, el nostre futur, industrial o no, depèn en bona part de que aquesta actuació es faci.
Quina empresa està disposada a instal·lar-se al poble més contaminat de Catalunya? cal recordar que n’hi va haver una, que fins hi tot ja havia contractat gent, que es va fer enrere quan la notícia va sortir als mitjans de comunicació?.
Així com hem fet un front comú per a exigir un futur per a Flix i estem lluitant per a fer front als acomiadaments d’Ercros, hauríem de fer el mateix per a que Flix passi de ser el poble més contaminat a ser un exemple de descontaminació, el nostre futur depèn, en gran part, d’això, fins hi tot deixant de banda els llocs de treball temporals que hi podria haver.
A l’ajuntament hi ha unanimitat i així s’ha expressat diverses vegades, crec que la ciutadania s’hauria de manifestar en el mateix sentit i fer costat als seus representants des de tots els àmbits.

Una millora interessant

Divendres vàrem fer una prova amb dos escocells de dos arbres de l'Avinguda de Catalunya, es tracta d'un sistema que s'està generalitzant a moltes poblacions pels avantatges que té.

El procés és molt senzill ja que només cal barrejar el tipus de graveta que es vulgui amb una resina especial, aquesta a l'endurir-se fa que es pugui trepitjar, netejar i fins hi tot permet el pas de l'aigua. Prop de la soca s'hi posa escorça de pi, barrejada amb la mateixa resina, per permetre millor el creixement.
Ho provarem uns dies i, si no hi ha cap problema, la intenció es aplicar inicialment aquest sistema, en lloc de l'escocell tradicional, a les voreres del carrers mes cèntrics. Això, apart de permetre millor la neteja, augmentarà la seguretat dels vianants.

La Gnomònica: l’art dels rellotges de sol

Entrada dedicada al company Albi.

Quan, de mica en mica, els rellotges de sol anaren perdent la importància cabdal que havien tingut, ningú no s’adonà que s’estava produint un canvi més substancial que el fet de deixar de mirar enlaire per mirar-se el canell. Tota una nova manera d’entendre la vida s’anava introduint en el pensament col·lectiu. És per això que pot semblar paradoxal parlar de rellotges de sol just quan comptem el temps no ja per minuts, sinó per mil·lisegons, quan els rellotges de quars, els ordinadors, qualsevol calculadora de butxaca ens han acostumat a una precisió gairebé impertinent. Tanmateix els rellotges de sol segueixen vius. Inalterables al pas dels anys, segueixen marcant les hores que pintaren els nostres avantpassats.
El rellotge de sol ens fa memòria constantment del nostre arrelament a la terra, de la nostra servitud als seus ritmes, al seu voltar immutable. Se’n riu dels nostres perfectes rellotges plens de perfectes hores, totes perfectament iguals. Ell sap que al final de l’any serà el nostre rellotge el que anirà malament i que, per posar-hi remei, cada quatre anys afegirem un dia al calendari.
L’home primitiu degué apreciar ben aviat la primera mesura que hom pot prendre del sol, la diferència entre el dia i la nit, un cop assumit aquest fet degué observar les variacions en l’ombra que el sol projectava en qualsevol objecte, després segur que aprecià com aquesta ombra s’escurçava al llarga del dia fins un punt on tornava a allargar-se, havia descobert el migdia. Un cop esdevingué sedentari, ja no li calgué observar l’ombra de l’arbre o la roca, plantà un pal vertical davant la cova o la cabana, i així va poder observar la variació de l’ombra del mateix pal i va comprovar com les variacions coincidien amb èpoques de fred o calor, això el va ajudar molt a preveure les feines del camp.
El rellotge de sol més antic del qual se’n té notícia fou trobat a Egipte i datat a l’època de Tutmosis III, uns 1500 anys abans de la nostra era, el primers en assolir un elevat grau de perfecció foren els Sumeris, que ja tenien uns alts coneixements astronòmics allà pel segle VI aC.. Amb els grecs els rellotges de sol són estudiats a consciència i per primer cop el gnòmon (el “pal dret”) deixa de posar-se en posició vertical i passa a posar-se en la posició correcta, paral·lel a l’eix terrestre. Els romans es van limitar a copiar els rellotges grecs. Els àrabs van perfeccionar fins a altíssims nivells la tècnica de construcció.
Va ser al llarg dels segles XVI i XVII quan s’emparellaren la gnomònica, art de fer rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquests segles es construïren majestuosos palaus i immenses esglésies on s’hi bastiren, pintats, esgrafiats o amb d’altres tècniques, uns rellotges de sol tant desmesurats que molts d’ells voltaven la trentena de metres. Un cop superada l’etapa en que fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la il·lustració es popularitza la tècnica i sorgeix l’ofici de quadranter i es comencen a fer rellotges de totes mides i totes menes, a les places i els mercats, a les ermites i els masos i també de portàtils.
Els primers rellotges mecànics sorgeixen a mitjans del segle XVI però no es perfeccionaren fins el segle XVIII, fou quan es comencen a arraconar els rellotges de sol, tant sols al camp, on les hores són més plàcides, es va poder refugiar el rellotge de sol, desplaçat d’un món frenètic que va deixar de comptar en hores per a fer-ho en minuts. Hi ha diversos tipus de rellotges de sol: equatorials, horitzontals, verticals, de pastor, anulars i díptics.
A Flix en podem observar un a la façana de l’ermita del Remei, que segur que marcava l’hora de tornar al poble els dilluns de Pasqua, i un altre a la Plaça Major que seria l’hora oficial en dies de festa o de mercat.
La Societat Catalana de Gnomònica es una entitat, fundada l’any 1988, que té com a objectiu fomentar l’estudi, el coneixement, la defensa i la recuperació i restauració i l’inventari d’aquest valuós patrimoni cultural i històric que són els rellotges de sol, així com organitzar activitats relacionades com exposicions, conferències o cursets. Si voleu saber més coses sobre aquest tema podeu consultar la seva pàgina web, que es d’on ha sortit aquest informació i on hi són

dos dels nostres rellotges de sol que es van incorporar a l’inventari de Catalunya l'any de 2002.

Comencen les obres de restauració del Castell nou

Avui, desprès de més de cinc anys de treball, finalment, amb la signatura de l'acta de replanteig, s'ha donat el tret de sortida a l'inici de les obres del Castell nou, l'escrit que hi ha a continuació va ser el començament de la etapa que avui ha finalitzat, però la feina no s'ha acabat, ara comença la etapa del seguiment de les obres, de muntar una exposició per a explicar en que consisteixen els treballs i dotar-lo de contingut com a centre d'interpretació del carlisme.

Flix, 29 de març de 2004

El Castell Nou de Flix

El dia 24 de febrer de 1989 l’Ajuntament de Flix va comunicar la declaració de BCIL del Castell nou, contestant, el Departament de Cultura, que el decret de 22 d’abril de 1949 sobre protecció de castells establia normes de protecció de l’arquitectura militar sense especificar-ne la declaració monumental i que a instàncies de la Generalitat s’havia fet una revisió del llistat d’aquests elements i es va aconseguir que el Ministeri de Cultura els acceptés i registrés. Per tant el Castell nou de Flix es declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i va ser enregistrat amb el codi R-51-6628
El Castell nou és tot un símbol per a la població de Flix, està situat al turó que domina tot el meandre, vigilant i controlant estratègicament el riu Ebre, el camí de Maials i el de Bovera / La Granadella. La parcel·la on s’ubica el castell és de propietat municipal.
Es tracta d’una fortificació d’època carlina, encara que diversos autors sostenen que fou construït damunt un far ibèric, al mateix turó hi és documentat també, en un plànol de l’enginyer francès, Beaulieu, fet durant la Guerra dels Segadors (1642-1650), l’existència d’una ermita dedicada a Sant Tomàs, fet que és confirmat al Capbreu de Flix de 1624 (Arxiu Històric de Barcelona, Baronies C-XII-6)

“El castell carlista de Flix és una bella fortificació emmurallada al voltant d’una torre circular que, segons Carreras i Candi, es construí damunt d’una talaia ibèrica. L’ estructura defensiva es feu a turó més elevat del meandre, que protegia una centenària barca de pas. La denominació de Castell Nou era per distingir-lo de la gran fortalesa sarraïna destruïda durant la Guerra de Successió (s. XVIII).
El Castell Nou fou edificat el 1837, en el decurs de la primera carlinada, per ordre del Comte de Morella Ramon Cabrera, que l’emprà per protegir la dreta de l’Ebre durant la guerra, i la seva ubicació estratègica li donà una gran seguretat. Per això els seus murs el protegiren quan ell i el seu exèrcit creuaren el riu en la seva retirada, camí de l’exili el 2 de juny de 1840.
Durant la Tercera Guerra fou restaurat, concretament durant els anys 1872 i 1873. Les peces d’artilleria de la seva fortalesa garantiren el pas del riu de l’Infant Alfons de Borbó, el 25 de maig de 1874. La fortalesa fou un enclau carlí molt sòlid i no caigué fins al final de les hostilitats, després de ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, el 19 de juny de 1875. A partir de llavors s’hi instal·là una guarnició liberal, que hi continuà fins el 28 de juny de 1876, gairebé un any després de que la guerra oficialment hagués conclòs. Des de llavors ha estat abandonat i ara, quan gairebé fa 170 anys de la seva construcció, és l’hora de recuperar-lo, perquè els fets que contemplà no s’oblidin. Josep Sánchez Cervelló. URV.”

Per a més informació es pot consultar:
SANCHEZ CERVELLÓ, J. (2001): Conflicte i violència a l’Ebre. De Napoleó a Franco. Flor del Vent Edicions.
SANCHEZ CERVELLÓ, J. VISA RIBERA, F. (1994): La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). La Veu de Flix

Actualment al Castell Nou de Flix és necessària una primera intervenció per a evitar la seva progressiva degradació i, entre d’altres, adequar la conducció de les aigües pluvials i assegurar l’estructura que, en algunes parts està en molt mal estat, a continuació s’hauria de desenrunar i adequar per a la visita del públic, donant a conèixer així una part important de la nostra història.
És per això que ens adrecem a vostè, per a que dins del 1% cultural del proper trienni s’inclogui el finançament per a una intervenció en el Castell nou de Flix que permeti, per una banda evitar la seva progressiva degradació i per una altra dotar al municipi d’una eina cultural, tant lúdica com didàctica, amb la seva adequació per a fer-lo visitable.
Atentament

El cognom Masip

Aprofitant que al facebook s'ha creat una pàgina que es diu "Trobada dels Masip" faig una entrada que te a veure amb algunes de les meues aficions, la genealogia i la toponímia amb el complements de la onomàstica, la antroponímia, etc.

És un text, part d'una història familiar, començat fa molt temps i de moment en "stand-by":

"Actualment, i més des de que es va construir la carretera de Maials, pobles com La Granadella, Bovera o La Palma d’Ebre han quedat més aïllats, si és que ja no ho estaven prou encara. La meva família, però, concretament la part de mun pare, sempre ha tingut tendència a mirar cap al nord de La Ribera o el sud de Les Garrigues, segons com es miri. Potser hi té alguna cosa a veure que en aquella direcció des de temps antics hi han treballat trossos de terra, als Masos de Flix, al Comellà (sempre li hem dit així però en realitat la partida és la dels Milars) i La Vall de Bovera, al menys des de finals del sXVIII.
L’avantpassat més antic del que tinc noticies, que portava ja el mateix primer cognom que jo, era de Bovera, Jaume Macip, conegut com Boverol i documentat amés al dietari del cirurgià de Flix Josep Arnavat (Arxiu Municipal de Flix), va néixer en aquell poble pels vols de 1775 i es va casar a Flix amb Teresa Cervelló Sabaté, amb d'altres cognoms he arribat més lluny però avui parlarem d'aquest.
Macip, amb “c” és tal com abans s’escrivia aquest cognom i així es veu en els documents antics, després al castellanitzar-se canviaren la “c” per la “s” i actualment, per a mantenir-lo tal com es pronunciaria amb “c”, s’escriu amb “ss”, quan el lògic hagués estat tornar a la grafia original. L’origen del cognom Macip està ben estudiat, prové de l’ofici de macip de ribera o bastaix, des carregadors de moll, de ribera de mar o de riu, i darrerament més coneguts per la novel·la La catedral del mar, antigament aquesta feina la feien esclaus però quan es van començar a constituir els gremis, els macips foren uns dels primers, s’anomenaren mancips (alliberats), de mancipia (emancipar, alliberar), el cognom està molt concentrat sobre tot a l’àrea de Barcelona i a la zona als voltants del pobles de Margalef i La Bisbal de Falset, des d’on s’ha escampat cap a Les Garrigues, El Priorat i La Ribera d’Ebre. Un altre significat de macip més tardà, és jove, mosso o servent, es dona el cas que els Ducs de Medinaceli, que senyorejaven el castell de Falset, quan se’n van anar cap a Andalusia, van “alliberar” els servents donant-los terres en els pobles abans esmentats, on, encara avui, hi ha gent que es diu Masip de part de pare i de mare."

L'origen dels Masip de Flix és divers, però molt provablemet el focus és a aquests pobles del Priorat.

Patrimoni històric de Flix. Torres de guaita i defensa.

Molta gent coneixia algunes d'aquestes construccions, les anomenaven pous, ja fa temps que entre un grup de gent aficionada a temes de patrimoni es va obrir el debat de si eren pous o torres de guaita i defensa, avui podem afirmar, desprès de les darreres descobertes i investigacions, que son torres, molt provablement medievals i amb tota seguretat anteriors al sistema defensiu de la guerra dels segadors.
En quan al fragment de mapa, es tracta d’un plànol que es troba dins “El Atlas del Marqués de Heliche”, aquesta obra va ser encarregada a principis de la dècada de 1650 per don Gaspar de Haro y Guzmán, Marqués de Heliche, fill primogènit de don Luis Méndez de Haro, vàlid del rei Felipe IV.
Conté imatges amb plànols de places fortes, vistes i descripcions de setges i batalles, localitzades a les fronteres territorials i marítimes del que en aquella època era la monarquia hispànica.
La obra cartogràfica va ser realitzada pel pintor bolonyès Leonardo de Ferrari, a qui el marqués va proporcionar material divers per a la confecció de l’atlas, la obra no va ser creada per a ser divulgada o mostrada a persones alienes sinó com un eina de gran interès polític i militar.
El títol de l’atlas és “Imagenes de un mundo perdido” i va ser trobat a l’arxiu militar de Suècia i publicat per la Junta de Extremadura l’any 2004. Entre els 131 plànols de ciutats i fortaleses n’hi ha un de Flix.
La obra en qüestió és posterior als mapes de Flix que va fer Beaulieu durant la guerra dels Segadors (1642-1650), però el plànol ha de ser més antic, cal fixar-se en que encara no està construïda la muralla per a defensar la part de les Illes. Sí que hi ha a tot lo llarg del meandre torres de defensa o guaita.
“Planta del lugar de Flix en la castellania” és el títol i la zona és la situada entre Lleida, Fraga, Mequinensa i Flix, amb els rius Segre, Cinca, Matarranya i, naturalment, l’Ebre. Hi ha localitzades 31 poblacions amb les vies de comunicació principals, Flix és on entra amb més detall, un altre dia parlarem més detalladament d'aquest interessant mapa.
De moment dir que tenim documentades (amb restes o amb fotos, fixeus a les dos fotos antigues a la part superior de la dreta) les següents torres:

- La de la muralla del club nàutic.

- La que hi havia al Passeig de l'Ebre a l'alçada del carrer de Sant Albert (informació oral i foto).
- La que hi ha la paret de la pista d'estiu.

- La de l'antic pas de barca del riu de baix (taller de ceràmica).

- La de vora de la muralla posada al descobert a l'alçada del carrer de Montserrat.

- Les dos de la casa damunt la Roca del Tormo.

- La de l'alçada de la circumval·lació.

- La del riu de dalt a l'antic pas de barca.

Total nou torres, seguirem investigant!

Agraïments.

Vull fer constar el meu agraïment i per extensió del poble en general per dos cessions que s’han fet desinteressadament els darrers dies.
Les obres de l’ampliació del cementiri afectaven a una olivera que hagués fet cap al foc si no fos perquè els antics propietaris del terreny, avui municipal, Lluís del Rio i Dolors Marc, l’han cedit per a trasplantar-la, el lloc escollit ha estat la zona enjardinada de davant del polígon de la devesa. I una altra cessió que ja fa temps que estava pendent de materialitzar, les pedres de moldre olives de l’antiga almàssera de la Cooperativa Agrícola de Flix, també s’han instal·lat a la mateixa zona.